Amb la paraula transsubstanciació se sol indicar el canvi de substància d'una cosa tot i que en mantingui els accidents. Amb aquest paraula el cristianisme ha volgut explicar el misteri de l'eucaristia: en el decurs de la missa, en virtut de les paraules del sacerdot el pa, sense canviar els accidents sí que canvia de substància. ¿I què és la substància? Allò que està al desssota (sub), que sosté allò que una cosa és (stare). En paraules més senzilles: allò que fa que una cosa sigui el que és i no pas un altra.
Crec que és possible, si més no metafòricament, entendre què vol dir transsubstanciació. Hi vaig pensar el dia de Sant Jordi.
La rosa.
La substància de la rosa, allò que fa que ho sigui, són un seguit de condicions i estructures biològiques que no és ara el cas d'explicar perquè entre d'altres raons no sé botànica. Ara bé, quan algú compra una rosa perquè estima una persona i li regala com a símbol del seu amor, jo diria que aquella rosa sofreix un procés de transsubstanciació.
Aquella rosa, en virtut de l'amor sincer de la persona que l'adquireix i la regala, sense perdre l'aroma i el color --els accidents-- ja no és una rosa: és amor pur que diu t'estimo.
2 comentaris:
A propòsit de les roses...
Tan sols volia donar-te les gràcies per deixar-me tornar a sentir, després d'uns mesos, la felicitat de què parlàvem. M'he quedat amb ganes de més!
Marta
PD. Unes bermudes i un pareo de colors...
Marta,
Moltes gràcies per les teves paraules. M'agrada comprovar que el swing, nascut per expulsar la tristesa amb efectiviat i per dir sí malgrat tot a la vida, encara pot tenir efectes importants i sensibles en persones joves del segle XXI.
Agafo el repte de les ganes de més i prometo que el ball continuarà!
Tòfol
Publica un comentari a l'entrada