Dret polític

Just abans de començar els estudis superiors li vaig preguntar al meu pare com ho veuria si em matriculava de dret. Recordo que em va mirar amb un aire especial i em va preguntar:

--T’has mirat el pla d’estudis de la facultat de dret?
--Sí –li vaig respondre—
--I quines han estat les assignatures que t’atrauen més?
--Dret natural, filosofia del dret, història del dret, dret polític...
--Creu-me, fes filosofia i lletres... –em va interrompre—.
--Però per què et sembla que no he de fer dret?
--Mira, tòfol, el dret natural es discuteix, la filosofia del dret és una elucubració i la història del dret és certament interessant però escassament útil per fer d’advocat.
--I el dret polític?
-- Aquest senzillament no existeix.

He recordat sovint aquesta sentència gairebé dogmàtica del pare al llarg de la meva vida. A banda que era una veritat com un temple que el meu camí no passava pel dret, encara que ell fos advocat i ho desitgés, la meva percepció de la vida també li ha de donar la raó pel que fa al dret polític. Potser sí que existeix –bé hi ha una constitució, per exemple—però pot no tenir cap relació amb la idea de justícia.

Crec poc en la justícia oficial i menys encara en la d’aquest país. I, certament, no crec gens en el dret polític.

Hi he pensat aquests dies a propòsit de la sentència del presumpte tribunal constitucional sobre la consulta del lendakari Ibarretxe. Sense entrar en les subtileses jurídiques ni en les oportunitats o motius polítics dels uns o dels altres, el que em sembla aberrant és que un govern democràtic com el del País Basc no pugui fer una consulta no vinculant a la ciutadania que administra. A més estic convençut –he llegit articles jurídics que ho fonamentaven— que segons algunes interpretacions, també coherents amb la constitució, s’hauria pogut dictar una sentència que digués exactament el contrari de la que s’ha dictat. Dels 12 membres del tribunal, cap no és basc i tot i així es creuen amb dret a justificar la prohibició d’un exercici democràtic d’un país que no em sembla que sigui gaire el seu.

En dret polític no tinc gaire marge de dubte per suposar que en primer lloc es decideix el que es vol dir –estava cantat que un tribunal espanyol seria unànim a prohibir la consulta d’Ibarretxe-- i, en segon lloc, s’articula un complex artifici jurídic per fonamentar que el que es vol dir està d’acord amb la llei.

Pare, tenies tota la raó: el dret polític no existeix.