El "Valle"

He passat uns dies documentant-me sobre el “Valle de los caídos” per tal d'elaborar un dossier final de la història del franquisme. He quedat esborronat.

A partir dels anys 60 se’ns va voler vendre –ho recordo prou bé—que el “valle” era un signe de reconciliació sota la creu. I que volia abraçar vençuts i vencedors. I és cert que un text d’una font fiable com la del tinent general Franco Salgado-Araujo posa en boca de Franco aquesta opinió per aquestes èpoques. També és cert que aquesta és la tesi que es defensa en diverses webs franquistes.

Les dades i les fonts, però, són escandalosament contràries a aqueta interpretació. En primer lloc el BOE de l’any 1940, el dia 1 d’abril, exposa la intenció de la construcció de la basílica en memòria dels qui van donar la vida per Déu i per Espanya. Només. Se suposa que no serien els republicans. En segon lloc en aquest monument faraònic hi són enterrats el dictador i un dels símbols de la ideologia totalitària, el fundador de la Falange. No hi són pas sebollits ni Azaña, ni Julian Besteiro, ni Negrín... Probablement perquè les famílies no ho haurien volgut però el franquisme tampoc no hauria tolerat. De reconciliació res! En tot cas record d'una victòria particularment vergonyosa ja que va ser jutificada per la creu.

És possible que l’excusa fos que no eren catòlics. Identificar Espanya amb el catolicisme no crec, precisament, que sigui massa catòlic.

El temple el van construir durant vint anys més de 20.000 presoners polítics, especialment en el període immediat de la postguerra. I quan a les terres d’Espanya no hi havia ni pa ni tampoc ciment per reconstruir el país, la construcció de “el Valle” continuava a bon ritme. Mai no li va faltar ni ciment, ni formigó, ni pedra tallada. És tot un escàndol per a aquells que ens sembla que intuïm què volia dir el missatge de Jesús de Natzaret, els representants del qual aquí a la Terra encara no han badat boca reconeixent aquest pecat públic.

La Creu, --la del Valle pesa 200.000 tonelades-- no pot ser la identificació d’un país. Encara menys la d’un grup que ha massacrat els altres. L’evangeli mai no hauria hagut de ser obligat a imposar-se amb canons beneïts pels successors dels apòstols.

En una cosa, certament, ha guanyat Franco després de mort: el "Valle" continua essent una enorme resistència a l’oblit.

Us imagineu Hitler, Stalin, Mussolin, Pol Pot, Mao... sebollits en una tomba faraònica a la vora de les capitals dels seus països? Oi que s'entenen perfectament algunes sentències del pressumpte tribunal constitucional?