Decàleg

D’uns anys ençà, en començar el curs i un cop he presentat el programa, tinc el costum d'explicitar el meu ideari sobre la didàctica. Com sovint he dit, no sóc objectiu perquè sóc un subjecte i, per tant, necessàriament subjectiu. Tanmateix aquesta subjectivitat que informa els meus actes docents, inevitable, em sembla que ha de ser coneguda per l’alumnat. Així poden contrastar els meus valors en la formació de mestres i no els hauran de deduir o endevinar. D’altra banda, en fer-los explícits conscientment, ells podran contrastar-los amb els d’altres professors i podran reflexionar sobre els fonaments del que haurà de dirigir en el futur les seves opcions professionals.

Enguany els he donat forma de decàleg. Aquests són els meus deu manaments didàctics:

1.No es pot ensenyar el que no se sap.
2.El llibre de text encara és imprescindible.
3.Els primers sabers s'han d'imposar sense esperar retribució psicològica per part de l’estudiant i sense negociació de cap mena, s’estigui o no motivat.
4.No estan resolts tots els problemes de l'aprenentatge i de la didàctica i, per tant, davant d’algunes dificultats no sabem a hores d’ara què s’ha de fer.
5.La prioritat del mestre és instruir i, en segon lloc, col·laborar fins on pugui en l'educació dels seus alumnes.
6.Hi ha sabers essencials que continuen sent bàsics, que no decauen amb el temps, que no esdevenen obsolets i que s’han de fer aprendre.
7.Aprendre no és informar-se, sinó transformar la informació en coneixement de manera que pugui ser utilitzat posteriorment al llarg de la vida.
8.La finalitat professional d’un mestre és aconseguir que els seus alumnes aprenguin i aprendre requereix esforç personal i constància per part de l’alumnat, sigui quin sigui el mètode didàctic emprat.
9.L'aprenentatge és lent, la qual cosa vol dir que els seus resultats no són ni ràpids ni espectaculars.
10.Els mestres i professors han de deixar la seva ideologia a la porta de l’aula i entrar a la classe amb moltes idees i, si pot ser, també amb alguns ideals.

Tinc la temptació de comentar i argumentar cadascun d’aquests principis. Però no ho faré. No he dictat aquests principis el primer dia de classe ni per discutir-los ni tan sols per fer-los creure. Simplement els he enunciat perquè els meus alumnes tinguin un punt de referència respecte al contingut dels meus ensenyaments.

I sàpiguen així de quin mal han de morir.