M’assabento avui per Amnistia Internacional que una institució suprema de justícia a l’Iran ha decidit suspendre a partir d’ara les execucions per lapidació. Sembla mentida, però en ple segle XXI encara hi ha règims político-religiosos que maten persones per lapidació entre les quals les qui han comès el terrible delicte de ser homosexuals o adúlters! ¿Vol dir això que ja no en mataran més, ells que creuen en un Déu clement i misericordiós? No, els continuaran matant però refinaran la manera de fer-ho. Ara només els penjaran de la forca en públic. ¿Ho denuncien els periodistes o els poders públics? Tots mirem cap a un altre cantó.
M’assabento pel damunt del drama d’Osètia i de la guerra entre Rússia i Geòrgia mentre tothom es mira, prioritàriament, els jocs olímpics on hi ha representacions de les dues nacions. Les imatges que ens n’arriben són esgarrifoses i mostren fins a quin punt els homes –perquè això és cosa d’homes i no de persones humanes—som encara primats. I em pregunto, ¿on són les cassoles aquelles que encenien la protesta a Barcelona, l’anomenada “ciutat de la pau”, quan els nord-americans envaïen l’Iraq? No, com que les brutalitats no les cometen els perversos americans no cal protestar. Els russos, encara que avui no siguin comunistes, són bons. Tots mirem cap a un altre cantó.
I el món encaterinat amb l’espectacle de l’esport olímpic que, irònicament, havia de portar la pau. No entenc com el COI podia concedir la seu dels jocs en un país governat per una dictadura sagnant, on les persones religioses són empresonades pel fet de ser-ho i on els periodistes occidentals han hagut de sotmetre’s a la vexació de la censura. ¿Com es deia aquell ciutadà nord-americà assassinat a l’endemà de la inauguració? No en sabem ni el nom! No era més important la seva vida que una medalla? És igual. Tots mirem cap a un altre cantó.
Em pregunto, sovint, si, no ja la felicitat, sinó un simple benestar psíquic es pot assolir si no és a costa d'estar desinformat. ¿Com es pot tenir un esperit positiu i alegre davant d’aquestes atrocitats?
Vergonya, profunda vergonya de ser humà.
5 comentaris:
per què encara és acceptada la pena de mort en no pas pocs països? per què rusia es llança contra geòrgia? per què els dirigents georgians esperonen als seus atletes? per què el COI atorga uns jocs olímpics a un país com la Xina, la censura mediàtica i les extorsions contra el tíbet són abastament conegudes? per què tothom emboixeix quan Phelps rebaixa dues mil·lèssimes de segon els temps precedents?
"Citius, Altius, Fortius", és a dir, "més ràpid, més alt, més fort" el lema olímpic i, m'atreviria a dir, el fi últim de la selecció natural biològica... primats, dius? en tota regla!
un petó!
Diuen que han donat els jocs a la xina per intentar resoldre algunes d'aquestes coses que dius. Pensen que, amb els jocs, potser la xina no només es modernitza a nivell econòmic. Per molt que vulguin evitar la comunicació dels xinesos amb l'exterior, els jocs poden ajudar a canviar les coses. Si més no, és la única esperança que ens queda. De fet, només fa 33 anys que erem una dictadura amb econòmia de mercat com la xina i sembla que ara som alguna cosa diferent, o no!!!. També ens varen donar uns jocs.
Marc,
Sí, fa 33 anys érem economia de mercat amb dictadura (no comunista, sinó de les altres). Però no ens van donar uns jocs perquè canviéssim res. L'any 1992 nosaltres érem ja una democràcia, no hi havia pena de mort, no s'empresonaven les persones per pertànyer a una religió no controlada per l'estat, no hi havia censura estatal de premsa ni de cap tipus d'expressió i no s'enviaven mestres a camps de reeducació per penjar fotografies de les escoles ensorrades en el darrer terratrèmol a intenet. Crec que són "detalls" de la nostra diferència amb la Xina actual.
Cordialment,
Tòfol
Estic totalment d'acord amb tu sobre el fons del que expliques en aquest post. La única cosa que comento és que crec que és millor intentar millorar les condicions polítiques d'un pais amb l'esport i la cosa mediàtica, que amb les bombes, o potser estan millor a Irak?. El temps ens dirà que és millor.
Marc,
També es va intentar millorar el règim d'Hitler fent-hi jocs olímpics a Berlín (1936) i ja veus com va acabar la cosa. A més, que una institució com el COI, admeti la censura de premsa i consolidi una dictadura comunista no deixa de ser repugnant. No crec que l'Iraq tingui res a veure amb tot això.
Tòfol
Publica un comentari a l'entrada