20 d’agost de 2008

Confuci


Avui m’has parlat de Confuci. Estàs llegint les Analectes (Fragmenta, 2007) i em comentes que hi trobes tresors. En concret me n’has esmentat un pensament deliciós:

Millor que qui coneix quelcom és qui ho estima. Millor que qui ho estima és qui s’hi dedica
(pàgina 139)

Suposo que en aquests pensaments hi trobes aquell pòsit de veritat que hi ha enllà de l’argumentació. No diu perquè és millor estimar. Ni tampoc perquè és millor fer que no pas dir. Senzillament ho afirma. I davant d’aquestes sentències, si la lectura es fa amb tranquil·litat, deixant que les paraules ens enxopin l’ànima en la serenitat blava del capvespre o en els primers i silenciosos grocs del matí, el nostre cor i la nostra ment, en un junyent únic d’emocions i raó, no té més remei que acceptar-les. No cal argumentació. Sabem que són veritat.

Aquestes veritats no argumentades, no filosòfiques, s’aguanten perfectament al llarg dels segles. Són llànties d’or que trobem en totes les tradicions culturals. Una lectura de l’evangeli, per exemple, que no es faci amb prejudicis es trobarà amb moltes paraules de Jesús que també convencen vitalment sense necessitat de raonament.

I no estic parlant de fe cega, sinó simplement de raons poètiques o que se situen enllà de la lògica i que emergeixen del pou d'una ànima que ha conegut el fonament del cor humà. Són pensaments que haurien d'esdevenir llums clares que marquen el camí. ¿Qui no ha sentit que és certa humanament la paràbola del bon samarità? No és per ventura el qui fa –no pas el qui diu—el qui millor ha de ser valorat? ¿No és ben cert que no es pot fer allò que es diu si no s’estima allò que es fa? No estan dient en el fons el mateix Jesús que Confuci?

Aprendre i, en cada ocasió, practicar el que s’ha après: que no es un goig, això?

La pietat filial i la fraternal són el fonament de la humana solidaritat
.

Aquests dos fragments són dels dos primers pensaments del llibre primer. ¿Oi que no cal argumentar-los?

Sí, fas bé. Llegir Confuci en el record de la pau sensual del palau d’estiu fa créixer l’ànima i fa viure el cor. No hi estàs d'acord?