Horitzontal

Pensant en Confuci i en el món xinès m’ha vingut un glop de memòria. He recordat que fa un parell o tres d’anys, llegint un dels seus llibres (no recordo quin), el neuròleg i pedagog de la universitat de Harvard, Howard Gardner, explicava una anècdota que li havia esdevingut a la Xina.

Resulta que sent a la porteria de l’hotel on s’allotjava li havia donat la clau de l’habitació al seu fill petit i li demanava que per assaig i error encertés la casella on s’havia de desar. Mentre el menut intentava situar la clau, Gardner va observar que el conserge de l’hotel, malgrat la impassibilitat oriental de la seva expressió, estava manifestament nerviós, potser molest i tot. Gardner se li va adreçar i li va dir si el molestaven fent allò. Al final va aconseguir treure-li que no entenia per què deixava que el seu fill encertés el lloc. Un pare xinès –li va dir—hauria indicat clarament al seu fill on havia de posar la clau i li hauria fet aprendre. Gardner aprofitava aquesta anècdota per exemplificar la importància dels contextos culturals respecte de l’educació.

D’aquest glop de memòria vaig saltar a un altre de fa moltes més anys. El professor de filosofia a la Facultat, crec recordar que era el Dr. Gomà, a l’hora de presentar-nos una síntesi estructurada de la filosofia grega va comparar les actituds humanes de tres civilitzacions coetànies: la hindú, la xinesa i la grega. I ens va exposar com, de les tres actituds humanes, n’havien sorgits cultures diferents encara identificables avui.

Ens va dir que l’actitud hindú era vertical. El seu pensament per intentar entendre el món i adaptar-s’hi s'ocupava de renunciar al concret de l’entorn i pretenia arribar a un punt d’identificació amb l’U. Els grecs, en canvi, també per entendre el món i adaptar-s’hi, tenien una actitud que amb el temps hem anomenat científica, consistent a explicar els fenòmens i les coses a partir de les coses mateixes. Finalment ens va parlar de l’actitud humana dels xinesos: i ens va dir que era horitzontal.

Va esmentar algunes cites dels pensadors xinesos –suposo que devia citar Confuci o Lao-Tsé... però no ho recordo-- per indicar-nos fins a quin punt l’actitud humana xinesa tenia un profund respecte pels avantpassats i com, quan intentaven entendre el món o adaptar-s’hi, pensaven o miraven sempre el que ja s’havia dit per aplicar-ho al present.

Ves per on aquella antiga lliçó, volgudament simplificada i didàctica, que potser jo no havia arribat a entendre del tot en aquell moment, m'ha relligat avui tres dimensions alhora: una manera d’entendre el món, l’anècdota de Gardner i les actituds actuals xineses que el comunisme no ha pogut canviar del tot.

Potser sí, encara que sigui simple, algunes coses de la civilització xinesa actual es puguin entendre perquè la seva actitud humana és horitzontal. Potser els qui han estat en contacte amb aquesta civilització em podran aclarir si això és cert o no.