3 d’agost de 2008

Mozart i la tomatera


Deia un físic important, de qui no recordo el nom, que ell podia potser donar respostes provisionals sobre alguns dels misteris que s'amaguen al darrera de la matèria i de l'energia. Sobre el sentit de la vida, però, el físic no hi pot dir res com a tal físic. Probablement, va afegir, trobaran la resposta a aquesta pregunta en la música d de Mozart.

Mentre avui estudiava al piano el segon temps d'una sonata de Mozart he sentit a dins, enllà de la raó, que aquest físic tenia raó. El fragment al qual em refereixo no sé què té que em transporta i alhora em trasbalsa. Sempre.

Potser tens raó. Hi ha sentit perquè en el món hi ha bellesa.

He baixat a l'hort a acomiadar-me de la tomatera perquè ja no la veuré mai més. Li he parlat del físic i del que deia de la música de Mozart.

--Què és música? Qui és Mozart?
--m'ha peguntat--

Potser he estat maleducat. Però no l'he contestada. Li he tocat unes quantes fulles amb una certa tendresa. L'he mirada amb tristor. I li he dit adéu.