19 d’agost de 2008

Déu


Bé, avui ja no tinc excusa. ¿El big bang i la teoria de l’evolució neguen la possibilitat d’exitència d’un ésser diví al qual, a falta de millor nom, anomenem Déu? De fet, per la seva pròpia definició, Allò-Aquell-Aquella que anomenem Déu se situa enllà del límit del nostre enteniment i, per tant, també de les nostre paraules habituals. En principi no se'l podria ni nomenar. Però com deia Carles Riba, els mots són per entendre’ns i no pas per entendre’ls.

En principi no crec que es pugui afirmar que les dues teories neguin l’existència de Déu. Simplement: la física i la biologia es limiten a conèixer la materialitat amb el mètode científic. I Déu, segons que sembla, no és directament observable, mesurable, experimentable, etc. No el neguen, però, és clar, tampoc no l’afirmen.

Davant la pregunta per l’origen i respecte a la possibilitat de l’existència increada d’un ésser suprem capaç al seu torn de crear, em sembla observar, simplificant força per fer-me entendre, que hi ha dues grans hipòtesis explicatives sobre la qüestió: el naturalisme i el teisme.

El naturalisme afirma que l’univers es basta a ell mateix, que tot el que conté –inclòs l’espai en expansió—és suficient i que no li cal res fora dels seus límits per ser explicat... és a dir, fora dels seus límits, no té per què existir absolutament res. El món es pot explicar per les forces naturals que nosaltres anirem coneixent progressivament. Tot i els límits de la ciència, aquesta explicació és plausible.

Tanmateix la ciència, a la meva manera d’entendre, suposa coses. Per exemple, que la raó raona bé (quan de fet no tenim cap estri extra-raonable que ens permeti verificar-ho científicament). I, encara més, la ciència suposa que existeix un ordre i qualsevol coneixement que troba ho verifica i encara fa més complex aquest ordre. Però que la raó raona bé i que existeixi un ordre natural complex no deixen de ser qüestions de fe. És més: aquest ordre està autoorganitzat. ¿És raonable que aquest ordre i aquesta subtilíssima autoorganització sigui el resultat de forces cegues combinades per pur atzar? Potser sembla que els teistes quan diem que és més lògica l’existència d’un ésser suprem tampoc no estem formulant cap teoria estranya.

Certament cap teoria científica no és capaç de respondre a les preguntes sobre el sentit. De fet, per més ciència que acumulem, em fa la impressió que els humans, tots fills de l’Eva africana –i per tant germans-- després de 150.000 anys de deambular per la Terra, sobre les coses fonamentals de la vida, de bo de bo, en sabem ben poc.

Això sí, quan em trobi amb Déu, sigui dit amb tots els respectes, li preguntaré per què als qui creiem en ell ens ho ha posat tan difícil.