Lluna

Aquesta nit, 16 d’agost, he tingut l’ocasió de contemplar com la lluna feia el ple i com la seva grogor pàl·lida s'enteranyinava entre les branques dels pins del jardí. He sabut, a més, que avui entrava en el signe d’aquari i que a les persones d’aquest signe zodiacal, tot i gaudir de la plenitud lunar, experimentarien una certa tremolor que, sense ser exactament ansietat, s’hi podia acostar. Jo sóc taure i la plenitud de la lluna encara no m’encalça. Feia molt de temps que no em quedava palplantat davant la lluna plena...

L'he mirada uns moments, sentint-ne profundament la solitud. I com un ressò de la meva ànima m’he trobat mormolant uns versos, crec que de Leopardi, que diuen si els recordo prou bé:

Cosa fa tu in celo, o luna,
o sola, o silenciosa luna.

He continuat mirant la lluna i crec que la increpació del poeta italià era encertada: sola, silenciosa lluna, què hi fas aquí dalt avui? Cantar l’absència?

Poc després m’he trobat mormolant un altre vers, aquest de Pere Quart:

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res.
Si la lluna feia el ple
també ho féu la nostra pena.

He deixat de mirar-me-la abans que la nostàlgia no em fes vessar llàgrimes a l’ànima. Perquè la lluna té això: en el seu silenci ens parla d’una solitud trista. I avui, 16 d’agost de 2008, quan entra en el signe d’aquari, l’he sentida d’una manera especialment dura.

Avui el color de la lluna tenia el gust d’un desert fred i llunyà.