2 de novembre de 2008

L'estadi escèptic


Sóc de l’opinió que els mestres i professors, en la seva formació inicial, haurien de llegir les obres de Kieran Egan i, potser, en especial, “Mentes educadas”. Aquest professor irlandès va ser professor d’història a l’ensenyament secundari, va cursar estudis de psicologia i d’antropologia cultural i actualment ensenya i investiga didàctica en una universitat canadenca. Rotundament oposat a les teories piagetianes (defensa, per exemple, que no és cert que els nens aprenguin del concret a l’abstracte sinó que vénen a l’escola amb potents eines d’abstracció per donar sentit a la realitat), ha formulat una teoria evolutiva de les formes de comprensió.

Afirma, en síntesi, que en la nostra evolució des que naixem passem per diverses maneres de donar sentit a la realitat. La primera l’anomena “mítica” i és la pròpia dels nens fins als 8 o 9 anys. L’eina més important per a l’aprenentatge en aquesta etapa, segons Egan, és la narració i l’explotació de la fantasia i de la imaginació. La segona etapa és la “romàntica”, pròpia de l’adolescència fins als volts dels 18/19 anys. Continua l’etapa que anomena “filosòfica” o “racional” que significa l’entrada en l’edat adulta. Finalment els humans, segons el professor canadenc, passem per una forma de comprensió que anomena “irònica” i que potser també es podria traduir per “escèptica” (que en cap cas no vol dir “cínica”).

He pensat en aquesta teoria de Kieran Egan quan he vist tota aquesta mena d’entusiasme que genera el candidat a la presidència dels EUA, Barack Obama. No sé, a hores d’ara, si serà o no el nou president d’aquest estat tan poderós. En tinc els meus dubtes. Del que sí que estic en condicions de profetitzar és que l’entusiasme que genera avui és la font del desengany que provocarà demà. Molt aviat, si és que guanya, sorgiran les veus crítiques del “no era això, no era això”. M'agradaria molt equivocar-me.

Deu ser, però, que jo ja estic en l’estadi de la forma de comprensió “escèptica”.