Aisha

Ha passat fa pocs dies. Una noia que es deia Aisha Ibrahim Dahulow va ser morta a cops de pedra públicament a la localitat de Kismayu (Somàlia). El seu delicte? Acusació d’adulteri. Resulta, però, que la noia havia estat violada i quan va denunciar el seu cas davant de la milícia islàmica en comptes d’interrogar els potencials violadors la van acusar d’haver comès adulteri i la van condemnar a mort.

Segons la llei islàmica es veu que aquesta noia havia de ser lapidada públicament. I així va ser: cinquanta homes, en públic, davant de 1000 espectadors en un estadi de la localitat somaliana esmentada més amunt li van llançar pedres fins a causar-li la mort. Cap dels presumptes violadors o adúlters va ser acusat ni arrestat. El fet ha estat denunciat per Amnistia Internacional, després d’haver consultat i contrastat fonts solvents.

Així, doncs, un qualsevol dia d’aquests, mentre jo treballava, dinava o dormia tranquil·lament, en un lloc del món, excusant-se en prescripcions religioses, una noia era morta “legalment” d’una manera salvatge.

No cal ser especialment sensible per experimentar davant d’aquests fets una profunda esgarrifança i una sensació de derrota davant de la condició humana. I el que més hauria d’amoïnar-nos és que ningú en el món islàmic, si més no en les comunitats de Catalunya, hagi aixecat la seva veu per denunciar que Alà, omnipotent i misericordiós, no pot haver volgut una salvatjada com aquesta. I esgarrifa també que la vida del món continuï indiferent davant d'aquestes monstruositats, siguin a Somàlia o a tants i tants llocs del món en el marc de cultures i marcs legals tan diversos.

Aisha tenia 13 anys.