4 d’agost de 2007

Mossèn Jordi

Els dissabtes anem a missa vespertina a l’església parroquial. La diu mossèn Jordi. És un capellà molt jove –li faig l’edat dels meus fills--. Em sorprèn d’entrada la seva cara neta, la seva il·lusió, la seva paraula clara, la seva convicció alegre. El primer dissabte va predicar sobre el Pare Nostre, segons vam llegir a l’evangeli. Avui ha predicat sobre l’acumulació de riquesa i l’amor al diner. L’amor al diner és idolatria. (Sant Pau).

Suposo que té una sensibilitat propera a la teologia de l’alliberament. En les dues homilies ha insistit molt en la solidaritat, en el fet que l’amor ha de portar a compartir i que la nostra comunió i la nostra pregària tenen sentit si davant Déu ens podem presentar amb un mínim d’amor compromès. Els cristians, de vegades, ens confessem o ens penedim de tonteries. Els pecats importants no són de mig cos en avall sinó de mig cos en amunt. Del que ens hauríem de penedir és de no haver estimat. Això ens va dir el dissabte passat. Avui ha fet una perfecte relació entre la lectura de l’Eclesiastès i l’evangeli. Potser és la primera vegada que hi he vist una relació tan estreta tal com, segons ell mateix ens ha explicat avui, els pares conciliars ho van prescriure... D’avui em quedo amb el Déu no és pas neutral. No està en contra de ningú, però està favor dels pobres... Déu t’anima cada dia i a cada moment... et diu, vinga va, camina, aixeca’t, tornar a començar, torna a intentar-ho, estima una mica més...

No porta clergyman. Avui, per exemple, anava amb una camisa de quadres per damunt dels pantalons. I això, avui, en un sacerdot jove és més aviat inusual. La collita woytiliana dels darrers anys s’ha concretat en mossens de coll romà, que semblen tornar a marcar la distància que havíem viscut en el preconcili, com si el fet d'estar investits de la dignitat sacerdotal els fes diferents.

Per a mi és una alenada d’aire fresc haver assistit a les eucaristies presidides per mossèn Jordi... sembla un sacerdot conciliar d’aquells de la meva època, però només amb trenta anys. L’església era plena i jo per dins he sentit un eixamplament de l’ànima difícil d’expressar en paraules. A les misses de mossèn Jordi aquests dies he sabut que el que crec és veritat.