31 de juliol de 2008

Justícia?


Un conegut novel•lista em va dir que havia iniciat una de les seves novel•les passant per davant de l’església de la Concepció de Barcelona. De cop i volta li va venir a la imaginació una persona que havia comès un crim i que s’hi anava a confessar. En la penombra del confessionari es va acusar davant del sacerdot d’haver comès el crim, que se’n penedia i que es proposava no tornar a matar ningú mai més. El sacerdot, a banda de les consideracions de rigor, li va imposar com a penitència que s’havia de lliurar a la justícia.

--No hi crec en la justícia, pare –li va dir el penitent—
--I com és això? –li va preguntar el sacerdot—
--Perquè sóc jutge.

Un vell enunciat defineix justícia com la decisió de tribuere cuicumque suum secundum ius (donar o atribuir a cadascú el que li pertany d’acord amb el dret). I dret, si no ho recordo malament, era ars boni et aequi, que jo traduïa als meus alumnes quan explicava Roma, com ‘l’art o tècnica del que és bo i igual o equitatiu’. És a dir: que en la font de qualsevol dret hi ha d’haver inherent una idea de bondat que faci igual els humans, que els tracti de la mateixa manera.

Aquests dies bona part dels mitjans europeus se senten cofois perquè el Tribunal Superior de Justícia de La Haia judica els crims del serbi Roman Karadzic. I no diré jo que no estigui bé. Però un cop més hem de reconèixer que es jutge un criminal perdedor. Es van jutjar en el pasat els nazis perquè van perdre però ningú va jutjar ni les atrocitats dels soviètics ni, encara menys, atrocitats com el bombardeig de Dresde pels aliats. Avui també només jutgem els perdedors: ningú diu res, per exemple, dels crims afrosos del dictador del Sudan o del de Birmània, molt superiors en nombre i crueltat als del ex-líder serbi.

I ara vénen els jocs de la Xina. I aquí és on em salta l’escàndol. Per als qui tenen la formació de la meva generació hem de convenir que la Xina és una botifarra de la Història: una dictadura de comunistes que està portant el desenvolupament del país amb sistemes capitalistes amb el to més salvatge del món pel que fa a beneficis extrems d’uns pocs, a agressions al medi ambient difícils de pair i amb un absolut menyspreu dels drets humans. I tots els països contents, els jocs seran els “millors de la història” –frase que des de Barcelona ja es diu al final de tota aquesta parafernàlia que ja no té res a veure ni amb els jocs sagrats de l’antiga Grècia ni amb l’esperit del baró de Coubertin—els líders somriuran amb aquella amabilitat despòtica oriental que els caracteritza i tots cap a casa amb el llit calent.

I en canvi no direm res d’una aberració contra els drets humans absolutament escandalosa com ho és el fet que als atletes participants als jocs se’ls ha fet signar un paper conforme que no faran cap declaració sobre política en general i sobre els mateixos drets humans en particular. ¡I jo , ingenu de mi, que em pensava que els drets humans eren irrenunciables! Doncs no, si vols participar en aquests jocs has de signar aquesta renúncia (segons informació que he extret dels diaris).

Ah! I tots somriurem i ens emocionarem amb una medalla de més o de menys d’aquest o de l’altre que hauran aconseguit superar ves a saber quina marca per dècimes de segon. Però, per exemple, ningú no pensarà amb Liu Shaokun, oi?

--Qui és aquest?

Doncs Liu Shaokun és un mestre de la ciutat de Deyan que va ser detingut el 25 de juny i que ha estat condemnat a anar a un camp de reeducació (¿Algú se’n recorda que a la Xina, en la més vella tradició comunista, es reeduca en un camp a qui no pensa com els jerarques?)

--Però alguna cosa deu haver fet oi?

Sí, ha estat acusat de “sospitós del delicte d’incitar a la subversió”. (Curiosament jo em pensava que no era just condemnar ningú només per sospites).

--Sí, però què ha fet exactament?

El seu delicte ha estat penjar a internet fotografies de les escoles ensorrades durant el terratrèmol que va sacsejar algunes regions de la Xina el passat 12 de maig. El 25 de maig Liu Shaokun va ser detingut per “expandir rumors i destruir l’ordre social” (es veu que la veritat d’una fotografia és un rumor i que les imatges poden destruir l’orde social). La font d’aquesta informació és la fiable associació Humans Rights in China (HRIC). El delicte de Liu va ser no deixar passar per alt que fa només dos mesos el terratrèmol amb epicentre a Sichuan va fer 90.000 morts o desparaguts dels quals 10.000 van ser nens que van morir en enfonsar-se les escoles.

A mi no em preocupa ja Liu, sinó tots els Lius i Lies de la Xina de les quals no en sabem ni l’existència.

No, jo no sóc jutge, però tampoc no em crec la justícia dels humans. Només em crec en la disfresa de justícia que els qui tenen el poder poden exercir sobre els vençuts. ¿Com voleu que estigui content?