¿D'on vénen les coses?

Passejaves lentament pel carrer i, tot rumiant sobre l’arrel grega d'Occident, et va venir al cap aquella classe que vas fer, ja fa molts anys, en el primer de BUP, per introduir la unitat didàctica de Grècia i intentar motivar-ne l’estudi. Eren temps aquells que avui constitueixen un imaginari daurat. Tenies 42 alumnes premuts en una aula i mai no tenies problemes d’ordre. Sabien callar i escoltar; no tenien mòbils ni altres ginys sonors i no estaven posseïts per aquesta mena de neguit estrany d'avui que impedeix l’atenció, el silenci i l’escolta.

Sí, ho recordes de manera nítida. Vas entrar a l’aula expressament amb una cara més seriosa del que era habitual. Ells i elles tot i haver entrat, com sempre, continuaven xerrant. Tu, sense badar boca, vas deixar els llibres i altres estris al damunt de la taula, vas agafar el guix de la pissara i hi vas escriure la següent frase en grec, amb lletres exageradement grosses:

αρχη των παντών υδώρ

Es va començar a fer silenci. Vaig sentir algun alumne que deia en veu baixa “això és rus”. En acabat d’haver escrit la frase a la pissarra, em vaig retirar una mica, vaig aixecar els braços i vaig llegir el text en veu alta perquè em sentís tothom: arjé ton pantón udor. I a continuació em vaig inclinar davant la frase com si fos un monjo en el moment de cantar el Glòria Patri al final d’un salm en el cor. No cal dir que en aquells moments el silenci de l'aula es podia tallar amb un ganivet.

En acabat em vaig girar -- tots els alumnes estaven atònits (sens dubte alguns es devien pensar que jo no hi era tot)-- i els vaig dir amb un to de veu solemne i descaradament teatral:

--Aquesta és la primera frase de la qual nosaltres som fills. Per tant, en sentit d’acatament i reverència ara us anireu aixecant per files i ordenadament fareu com jo: us inclinareu davant la frase mentre jo la llegeixo.

I així va ser. Ja van començar a veure per la meva cara que hi havia una certa subtilesa humorística i de seguida van entrar en el joc. Tota la classe, ara ja distesa, i tornant a arrencar petites converses i rialles va passar per davant la frase inclinant-se mentre jo anava recitant-la en veu alta. Un cop asseguts i recuperat el silenci els vaig demanar si algú sabia què volia dir aquesta frase tan important. Evidentment ningú no ho sabia. Jo els la vaig traduir:

--"El principi de totes les coses és l’aigua". I això ho va dir el primer filòsof de la història, Tales de Milet, el del teorema que estudieu a matemàtiques.

Per descomptat que alguns ja em van dir que això no s’entenia o que no era veritat. Aleshores va ser el moment en què els ho vaig reconèixer en part.

--No, no és cert. El principi de les coses no és l’aigua. L’interessant de la frase és que una persona es va preguntar d’on venien les coses. I pensant i raonant va dir que venien de l’aigua. Fixeu-vos-hi: ens fem una pregunta general, ¿d’on ve tot plegat?, a continuació pensem i finalment ens contestem: de l’aigua i en donem les raons.

Aleshores vaig repartir un paper ciclostilat (per si algú que em llegeix no sap que és el ciclostil l’informo que era un sistema de reproducció de textos a tinta fet a través d’un clixé picat amb la màquina d’escriure i posat al damunt d’una màquina... no res, la prehistòria!) amb el text d'Aristòtil a la seva Metafísica (I 3, 983b), una mica arregladet perquè l’entenguessinen en el qual es refereix a Tales:

“Hi ha d’haver alguna cosa, sigui única o múltiple, de la qual es generin les altres coses i que continuï estant a dins d’elles. Respecte de quina sigui aquesta cosa inicial o principi Tales va dir que era l’aigua perquè la terra és sobre l’aigua i l’aliment de totes les coses és sempre humit. (...) Les llavors de totes les coses tenen sempre naturalesa humida i l’aigua és per a les coses humides el principi de la naturalesa”.

--- Fixeu-vos que Tales en preguntar-se per l’origen de les coses no contesta parlant d’un mite com per exemple el matrimoni de dos déus Tetis i Oceà, sinó que fa l’esforç de buscar l’explicació a partir de la realitat mateixa.

Vaig aclarir-me un xic la veu i vaig concloure:

-- Els grecs van ser els primers que es van preguntar per les coses i van intentar respondre’s pensant racionalment per les coses mateixes. Havia nascut el que ells en van dir 'episteme' i que nosaltres anomenem ciència. Nosaltres som hereus del pensament científic. Per això hem d’estudiar Grècia perquè en som directament fills i sense ells hauríem estat una altra cosa.

--Però que les coses vénen de l’aigua no és veritat –va afirmar la Joana--.

--Tens raó, no és cert. Però nosaltres no estudiarem Grècia pel grau de veritat de les seves idees sinó perquè és l’actitud que ha fet l’Occident. Si avui pots anar amb avió o tenim la vacuna de la verola ho devem a aquella actitud que va començar am Tales.

¿Creus que seria possible avui una classe així en un ambient de 3r de la ESO? Tenien només 15 anys i d'això no fa pas tant de temps.