Fi d'any

Si en català diem al "cap i a la fi" hem de concloure que "cap d'any" és el primer dia de l'any i, consegüentment, el dia 31 de desembre n'és l'últim. Per això he titulat el post d'avui "fi" i no pas "cap". I a més m'agrada que sigui així: més val que aquest any fineixi i com més aviat millor!

No solc fer balanços al mes de desembre perquè, de fet, entre el desembre i el gener em canvia molt poc la vida. Aquest atzar del calendari no em fa ni fred ni calor. Mé aviat en sóc objector de consciència. Avui em plauria ficar-me al llit a quarts d'onze de la nit i demà llevar-me d'hora i gaudir del silenci de la primera hora d'aquest dia en què la majoria de les persones dormen l'excés de la nit anterior. Ja fa molts anys que aquesta nit em limito a fer companyia als avis per prendre amb ells els raïms i després d'una estoneta de televisió familiarment compartida anar a recés... Els balanços els solc fer al setembre, que és un moment en què la vida sí que em canvia cada any per mor de la professió: nous alumnes, noves assigatures a impartir, novetats que cal entomar, textos que s'han de lliurar amb data de caducitat...

Tanmateix enguany m'ha plagut fer alguna referència a l'any que fineix. M'ha aportat una dimensió de comunicació que gaudeixo plenament: aquest mateix bloc que algunes persones segueixen d'una manera que em sembla absolutament sorprenent. I aquest és potser l'únic balanç positiu públic que puc aportar...

Pel que fa a la resta, especialment en tot allò que concerneix al tremp de la societat catalana, més val que passem pàgina i com més aviat millor. Ha estat un any horrible gairebé en tots els sentits. Ara ja hem perdut del tot la innocència pública i política i ja no tenim cap alternativa, just quan tenim unes eleccions a tocar acompanyades de la seva insuportable campanya electoral... que si més no a mi m'agafen en plena desesma. No ho sé vosaltres, però de vegades em vénen ganes d'anar a la plaça pública catalana i cridar amb tota la meva força, no pas cap eslogan ni cap protesta, sinó simplement : ¿que hi ha algú?

A tots i totes els qui tinguin el coratge de llegir aquest post els desitjo de tot cor que l'any que s'enceta d'aqui a unes hores els vagi tant bé com somniïn i desitgin.

Si em trobeu pessimista no dubteu pas que amb aquest lament l'únic que pretenc en el fons és conjurar no sé quines estranyes forces i atzars que permetin no sé pas on i com reconstruir una esperança sense lideratges en consum de cocaïna, sense esvorancs, sense quedar al final dels informes PISA i amb una mica més d'autoestima davant dels qui ens odien pel sol fet de ser diferents. I amb algú al davant que si més no ens digui alguna cosa de tot això que passa o que no passa i que hauria de passar.

Ritualment, doncs, amb la copa alçada i malgrat tot : ¡bon any!