2 de desembre de 2007

El valor d'un test


Al llarg de la meva pràctica docent he utilitzat diverses vegades els tests de personalitat o d'altra mena. Fa poc he passat un test als meus alumnes de Estratègies didàctiques en institucions culturals per tal que esbrinessin quins eren els seus principals sistemes de representació i així poder deduir quina seria la seva tendència inconscient a l'hora de dissenyar activitas didàctiques.

Fa ja molts anys un bon psicòleg clínic em va dir que el valor d'un test consistia a verificar la percepció que teníem nosaltres de la personalitat d'un individu. Si el test coincidia amb la nostra percepció, era un bon test. En cas que no coincidís en absolut, aconsellava fer més cas de la nostra percepció que no pas del que el test ens manifestava. El test sempre era una bona eina per reflexionar, però era millor prendre decisions a partir de la nostra experiència en el tracte amb les persones, especialment si eren alumnes i els coneixíem de feia un temps.

Pensava jo en aquest consell quan he llegit a la premsa el resum de l'informe Bofill i l'avançament de l'informe PISA sobre l'estat de la instrucció en ciències dels nostres adolescents. Aquests informes no ens han dit res de nou, simplement confirmen de manera dolorosa la percepció que tenen la majoria dels professionals de l'ensenyament d'aquests adolescents i el discerniment que podem fer-ne els qui indirectament també ens hi dediquem. Com diuen molts dels professors i mestres amb qui treballo, el nostre sistema educatiu públic està en situació d'emergència.

Normalment les autoritats educatives davant d'aquests "tests" impecables realitzats per entitats externes com l'OCDE, coincidents amb la percepció dels professionals i observadors, hauria de ser prendre mesures ràpides per solucionar la situació (com ha fet Alemanya, per exemple). Em temo que aquí això no passarà: la progressia pedagògica catalana, tan influent en les decisions del Departament d'Educació, matarà el missatger o l'ignorarà, o bé atribuirà els informes a una campanya de desprestigi orquestrada per ves a saber quina entitat conspirativa amb la mala intenció de privatitzar la gestió dels centres públics... tot menys reconèixer que les decisions que es van prendre en el seu moment no van ser les adequades.

Avui ja en tenim un primer símptoma. El conseller declara al diari que el nostre sistema aprova i que camina cap el notable. No s'ho deu creure ni ell.
El tinc per un home inel·ligent.