4 de desembre de 2007

Rerum cognoscere causas


Crec que és Virgili qui a les Geòrgiques va escriurue un hexàmetre fantàstic sobre la felicitat: felix qui potuit rerum cognoscere causas... No només sona bé en llatí sinó que el contingut em sembla exacte: 'feliç aquell que pot conèixer les causes de les coses'. És possible que una de les raons de la infelicitat humana --aquest perseguir la plenitud sabent que mai no hi arribaràs-- es trobi en aquesta condemna de l'espècie a la ignorància.

Em va venir al cap aquest vers mentre pensava sobre les possibles causes del nostre desastre educatiu i instructiu. No n'hi ha prou a diagnosticar que la situació és d'emergència i que, com s'ha dit encertadament, hipoteca el futur; caldria també indicar què caldria fer. La veritat és que per més que hi penso només puc atrapar detalls però no trobo el camí per estructurar una proposta d'actuació; i això és així perquè tampoc no trobo les arrels del problema de manera clara. Sabem els símptomes... potser sabem fins i tot alguna cosa de la malaltia... però n'ignorem les raons de fons. I així resulta molt difícil trobar la teràpia adequada.

Davant la manca de certeses sobre les raons del fracàs --només sabem que hi ha fracàs estrepitós-- sols se m'acut un camí: alliberar les energies que ara potser estan atrapades i estimular-les. Proposo la formulació d'un principi d'actuació: deixeu llibertat perquè cada centre faci el que cregui millor i, avaluats els resultats de fora estant, amb totes les mesures pertinents per corregir situacions socials de partença, premieu el professorat que ho faci bé. I promocioneu-lo a instruir els col·legues. Cobrant més, és clar!

Mentre sigui obligatori fer les coses d'una sola manera i mentre fer-ho bé o malament no pugui ser avaluat en els resultats i no tingui cap impacte en el sou de fi de mes, la dinàmica no canviarà.

Ja se sap que les coses decadents, abandonades a la seva sort, tendeixen a precipitar-se en el buit.