16 de desembre de 2007

Informació i gestió d'emocions


Diuen que als periodistes, en la seva formació, els ensenyen dos axiomes professionals. El primer: si un gos mossega una nena no és notícia; si una nena mossega un gos, sí que ho és. Per què no és notícia la primera? Perquè se li atribueix un alt grau de normalitat. Així, doncs, la notícia és allò excepcional i no pas allò que és normal i quotidià. El segon axioma diu que els fets són sagrats i les opinions són lliures.

Potser pel fet que el noticiari és un recull de les excepcions, ordinàriament d'ordre negatiu o dramàtic perquè el que és negatiu ven més, no solc escoltar mai la ràdio ni solc veure mai els telenotícies. En primer lloc perquè em molesta que algú hagi decidit per quin ordre d'importància he d'escoltar o veure el que és excepcional. En segon lloc perquè la successió de desastres o de males notícies excepcionals em commou, és a dir, em fa patir i em deixa un pòsit de dolor que fa de mal pair... Només em falta que, en enunciar els titulars, hi posin una musiqueta de fons que accentua la tensió.

He après amb el temps que els dolors quotidians que em provoquen les notícies no serveixen per cap altra cosa que per fer-me passar una estona malament. Atesa, doncs, aquesta constatació procuro ignorar-les. Del que és important me n'assabento igual perquè algú t'ho diu (un no pot exercir el dret a estar desinformat!). D'altra banda, en el repòs de la butaca, solc llegir dos diaris cada dia. La lectura del diari em permet començar pel final, si ho vull, saltar-me les notícies que no m'interessen, obviar l'articulista que em neguiteja i llegir amb calma i fins i tot reflexionar, si s'escau, alguns dels articles d'opinió.

I tanmateix reinvindico que la gestió política del dia a dia i la normalitat quotidiana --la que no és excepcional-- aparegui també d'alguna manera en la informació dels mitjans. Un exemple. Cornellà de Llobregat fa poc va ser notícia perquè en un edifici hi va haver una explosió de gas. Si no fos per aquesta explosió Cornellà em sembla que no ha sortit cap vegada a les informacions principals dels darrers mesos... En canvi Cornellà és l'únic Ajuntament --que jo sàpiga-- en què una regidora per iniciativa del seu alcalde es dedica en exclusiva a potenciar la lectura perquè és voluntat del poder polític municipal fer de Cornellà "la ciutat de la lectura". D'això ja fa tres anys... (i ara que, segons que sembla, els nostres alumnes de Secundària pateixen dèficits tan importants de comprensió lectora no deixa de ser una iniciativa original i lloable). Doncs bé, això no ha sortit mai als mitjans de comunicació! És quotidià, és menor, i, a sobre, és positiu! (Que consti que jo no visc a Cornellà i no he votat el partit del seu alcalde).

Pel que fa al segon axioma només em sembla advertir que estem entrant en la seva perversió. Cada dia que passa sembla més aviat que els fets són lliures i, en canvi, les opinions són sagrades. Així, per exemple, el senyor Jiménez Losantos, a l'emissora dels bisbes, qualifica de "neteja ètnica" la normalització linüística de les nostres escoles o parla del "govern nacionalsocialista" quan es refereix al govern de Catalunya. Menteix, insulta i provoca odi i reaccions emocionals violentes --tot molt cristià-- i no passa res encara que els fets són falsos. És un exemple d'opinió transformada en fet sagrat.

Sembla com si en els temps actuals interessés només l'emoció provocada per l'opinió sense atribuir cap importància a comprovar no pas la sacralitat del fet, sinó simplement la seva existència.