Recollir-se en el silenci. Voltat de la festa de l'excés, enyoro profundament la tradició secular del país, quan en aquesta vigília de Nadal es feia dejuni fins a la missa del gall. I era en acabat que es feien bones restolines com canta un vers del Fum, fum, fum: es menjaven turrons, neules i fruits secs. Em plauria certament que hagués continuat aquesta tradició austera, per poder viure aquesta possibilitat de triomf de la llum que anuncia la missa del gall, au solar que canta amb els primers badalls de la nit.
M'he recollit en el silenci durant una estona. I posant entre parèntesi tot el que m'angunieja i em preocupa, agraeixo l'any que està a punt de passar i, en particular, l'amor de la meva família. I em proposo treballar l'esperança en la pregària dels petits moments de silenci de cada dia, procuraré actuar en la mesura del possible per la solidaritat i la justícia, voldria lluitar contra el dolor dels altres i amb els altres --intentant assumir el meu, que com més va més, menys puc-- i m'agradaria esperar en el petit triomf de la llum d'aquesta nit que la injustícia de cada dia no tingui l'última paraula.
Us desitjo el millor a les lectores i lectors d'aquest bloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada