El llibertí i la moral

Un dels plaers del trimestre ha estat l'assistència a l'obra teatral del francès Eric-Emmanuel Schmitt titulada El llibertí. Una delícia intel·ligent, un refinament elegant i, per qui ho volgués, una càrrega de profunditat amagada rere els somriures provocats per un diàleg enginyós aparentment frívol.

Només sis actors i un sol escenari que no canvia. Un cop més es demostra que no cal massa embalum tecnològic per fer una comèdia com les d'abans amb unió de temps i lloc, i amb un plantejament, nus i desenllaç d'allò més contundent. Un protagonista, en Madaula, que posa al servei de l'espectador una vis comica que jo li desconeixia (sempre l'he vist fer papers seriosos o transcendents).

Una obra excelsa. En primer lloc perquè diverteix d'allò més amb els diàlegs sense pretendre posar-te en tensió per saber el final. En segon lloc diverteixen les situacions que, tot i ser serioses de fons, s'emparaulen de manera altament còmica. I, en tercer lloc, si ho vols, pots penetrar en el moll de l'os del problema dels valors, un problema que no té solució.

Ramon Madaula encarna un Denis Diderot, el director il·lustrat de l'Encyclopédie del segle XVIII, de tarannà lleuger i llibertí. Diderot es troba en una situació d'estrès perquè ha d'escriure a corre-cuita l'article de l'Enciclopèdia que correspon a la veu "moral". El text, i de retruc les situacions còmiques, no paren de reflectir sobre l'escenari la dificultat de definir moral. Sempre he cregut que els valors són principis normatius que es basen en ells mateixos i que són difícils de justificar de manera universal a la llum de la raó, si no és a partir del possible desordre que introdueixen en els efectes. (És a dir: allò de "és que si tothom mata qui vol la convivència seria impossible"). Els valors també es poden justificar o basar en una creença religiosa. (Aleshores la dificultat rebota cap a la creença).

Les situacions "morals" per les quals passa el personatge i davant les quals emocionalment reacciona amb principis diferents són molt còmiques i arrenquen el somrís i la rialla gairebé de manera constant. Alhora el seu contingut filosòfic --amb mots senzills i fàcils d'entendre-- no és gens superficial, sinó que toca fons en l'ànima humana. És pura didàctica. No endebades l'autor és professor de filosofia en un Lycée...

Avui sí, avui, a diferència de la novel·la El noi del pijama a ratlles us explico el final. Quan Diderot, que al llarg de l'obra ha estripat un munt d'esborranys sobre el concepte de moral, li pregunta al seu escrivent què havien posat a la veu "ètica" de l'Enciclopèdia --que ja havia estat públicada perquè el volum de la "e" va abans que el de la "m",--aquest li respon: vam posar "vegeu moral". Aleshores Diderot troba la gran solució i li diu al seu escrivent:

--Segui i escrigui. Moral... (pensa una estona mentre l'escrivent escriu)... vegeu ètica!

I s'abaixa el teló.