19 de desembre de 2007

Actituds, valors i normes


Als qui vàrem viure la LOGSE ens va sobtar que el contingut s'hagués de dividir en tres blocs diferents: els fets i conceptes, els procediments, i les actituds, valors i normes. Això, als qui ens ho vàrem creure una mica, ens va obligar a introduir en la programació aquests tres continguts i fins i tot a debatre com i fins a quin punt el darrer capítol --actituds, valors i normes-- era avaluable.

Vaig fer un esforç en aquells temps per aclarir què era cadascun d'aquests tres enunciats del darrer bloc de contingut. De fet s'haurien de dir, per ordre d'abstracció, valors, actituds i normes. Crec que amb l'ajut d'algun llibre me'n vaig sortir. Encara ara defineixo als meus alumnes "valor" com un principi normatiu que es basa en ell mateix o en una creença (exemple: solidaritat); actitud com una actuació consistent i permanent davant de situacions similares d'acord amb un valor (exemple: ajuda concreta al company que ho necessita de manera habitual); i, finalment, norma seria una disposició concreta d'obligat compliment en funció d'un valor i per construir una actitud. (Exemple: a classe de dibuix els llapis són comuns).

Més endavant he descobert que és molt difícil formar actituds entre d'altres raons perquè les persones ens comportem de manera diferent segons el context. A classe podem actuar d'una manera i a casa de forma molt diferent. Ara ja no val la pena preocupar-se'n gaire d'això dels valors i dels procediments perquè els nous currículums ja no contemplen aquesta divisió i el contingut s'hi enuncia en una mena de botifarra a voltes pedant, a voltes incomprensible, sempre feixuga. Per tant m'imagino que el professorat continuarà fent el de sempre sense preocupar-se massa ni del currículum ni de la programació d'actituds.

Amb tot em sobta que, a més dels informes PISA i de la fundació Bofill, ningú hagi avaluat si en aquest apartat --actituds, valors i normes-- hem millorat o hem aconseguit alguna cosa. La percepció que en tinc és que no hem millorat sinó que més aviat hem empitjorat. Abans les persones joves no es pixaven pel carrer (ara fins i tot ho veiem en fotografies dels diaris); no observo que els joves deixin el seient de l'autobús a les persones grans ni que els tinguin actituds de respecte. Sempre es podria dir, però, que és una percepció pesonal equivocada...

Ho sento, però acaba d'aparèixer una recerca minuciosa publicada a la col·lecció d'estudis socials de "la Caixa", dirigida per Eusebio Megías que porta per títol Adolescents davant l'alcohol. En l'estudi se'ns diu que el nombre de nois entre 14 i 18 anys que s'han emborratxat algun cop el darrer mes de l'enquesta entre 1994 i el 2004 ha passat del 22% al 37% i el percentatge de les noies ha passat del 20% al 37% . El 15% dels nois de 14 anys, durant l'últim mes de l'enquesta, al 2004 s'havien emborratxat i pràcticament el mateix percentatge de nois i noies (aquestes una mica menys) presentaven consums habituals catalogats com de clar risc. (Pàgina 195).

El 1994 ja estàvem en plena LOGSE. El 2004 encara hi érem... En teoria si més no al capítol d'actituds, valors i normes, hem educat per a la salut. Els resultats, pel que fa a l'alcohol, mostren que hem anat a pitjor. Pel que fal consum de tabac n'hi ha prou a portar els ulls oberts pel carrer. I també sabem que som líders europeus en consum de cocaïna...

Pel que fa als valors de referència, els resultats observables ens condueixen a reconèixer també en aquest contingut un fracàs contundent.