30 de desembre del 2007

Buchenwald


Qualsevol que hagi estudiat la segona guerra mundial coneix aquest nom. Es tracta d'un camp de concentració construït en territori alemany, prop de Weimar, que va estar actiu des del 1937 fins als anys 50 del segle XX (sí, no és un error: fins als anys 50 del segle XX). Tothom sap que els nazis hi van deportar milers de persones de les quals en van morir més de 56.000 (11.000 d'elles, jueves). ¿Es va tancar, però, el camp de Buchenwald quan hi van arribar els aliats? És una pregunta que a l'escola no fem. Per tant, el nom de Buchenvald és només un lloc d'horror nazi (els perdedors de la guerra).

Un amic que per motius personals va haver d'anar diverses vegades a la Turíngia es va estranyar que la gent de la regió, del camp de Buchenwald no en volia ni a sentir parlar ... Es va interessar per la raó d'aquest silenci. I va obtenir una resposta a una pregunta que a l'escola no ens formulem. Resulta que Buchenwald va estar actiu enllà de l'any 1945. ¿Qui va aprofitar les instal·lacions del sinistre camp? Els comunistes. ¿I per a quines finalitats? Per internar-hi els dissidents de la seva veritat en condicions similars a les dels nazis. Heus ací la raó per la qual els soferts habitants de la Turíngia no en volen ni sentir a parlar, perquè totes les famílies sigui pels uns o sigui pels altres hi tenen records d'experiències humanament doloroses.

El meu amic em diu: he constatat que aquí només parlem de Buchenwald com a camp dels nazis. I oblidem l'altra meitat de la història cruel de l'Europa del segle XX: la dictadura comunista. Si em faltava una miqueta per acabar-me de treure de damunt el poc que em quedava de la meva etapa marxista, a Buchenwald em va passar del tot!

Bé, sembla que ja es pot dir sense que la intel·ligentzia del país et lapidi. He buscat informació o fotografies a través d'internet sobre l'etapa comunista de Buchenwald. I si hi són no les he sabut trobar (ben a l'inrevés del que passa respecte de l'etapa nazi). Continua essent veritat que la història l'escriuen els vencedors i la gestió de la memòria també.

¿D'on surt aquesta mena de consciència de superioritat moral que ostenten els d'esquerra respecte dels qui no en són?