31 de desembre de 2008

¿Què va passar entre el 5 i el 14 d'octubre de 1582?


Demà comença un nou any civil. Arreu del món occidental se celebra amb una nit d’excés, excés cada cop més intens a mesura que avancem cap a la decadència històrica. A mi, personalment, el canvi d’any civil no em diu gran cosa perquè la vida no em canvia gens. Si havia de celebrar el canvi d’any, professionalment parlant, ho faria a la primera setmana de setembre. Des d’un punt de vista religiós, considero que l’any comença amb els primers freds del desembre, amb el temps d’Advent. Avui, doncs, ni fred ni calor.

I tanmateix aquest dia de canvi d’any civil té molt pocs anys d’història, menys de cinc-cents. Recordo encara aquell professor d’història que ens demanava a l’examen oral que li diguéssim qualsevol fet que s’hagués esdevingut a Europa entre el 5 d’octubre de 1583 fins el 14 d’octubre del mateix any. Ningú li’n sabia dir res. Ell insistia: qualsevol cosa! Qualsevol esdeveniment? En facin l’intent!

Exhaurits els temes polítics o socials, sempre respostos amb negatives per part del professor, alguns agosarats li deien: doncs que un pagès va cultivar la terra. Ell responia seriós: cap pagès va cultivar la terra en aquests dies. Nosaltres ens quedàvem estupefactes. Després algú li va dir: per la mar Mediterrània hi van passar diversos vaixells. Ell ho tornava a negar: aquests dies no va navegar cap vaixell per la Mar Mediterrània.

Després de diversos intents més, al final un de nosaltres va fer una broma (l’ambient de la classe d’aquell dia ho tolerava): doncs que algú es va fer un pet! El professor, amb cara de Buster Keaton va insistir molt educadament: senyor Comelles, encara que li sembli increïble durant aquests dies ningú a Europa es va tirar això que diu vostè.

Va tocar el timbre i es va acabar la classe. Lògicament més d’un ens vàrem adreçar a la biblioteca a buscar què carai passava en aquestes dates... i ho vàrem trobar.

Al dijous 4 d’octubre de 1582, per decisió del papa Gregori XIII, li va succeir el divendres 15 d’octubre. Entre el 5 d’octubre i el 14 no va passar res simplement perquè cronològicament són dies que no van existir.

El papa Gregori XIII va decidir això perquè el calendari que es feia servir des de l’època de Juli Cèsar contenia un petit error. L’any astronòmic equival a 365,2422 dies mentre que el calendari julià equivalia a 365,25. Aquesta petita diferència –0,0078 dies—es traduïa en el retard d’un dia cada 128 anys. Així, la Pasqua, vinculada a l’equinocci de primavera s’anava celebrant cada any més cap a l’estiu.
Davn d'això el papa Gregori XIII, assessorat per bons astrònoms, va decidir que cada quatre anys hi hauria un dia més al febrer llevat dels anys acabats en dos zeros. (L’any 2000 no va ser bixèstil). Tot i que així encara queden 0,0003 dies de diferència entre l’any astronòmic i el civil, només es perden 3 dies cada 10.000 anys. No és preocupant, oi?

Per recuperar els dies perduts des dels temps de Juli Cèsar el Papa va decidir passar del 5 d’octubre al 14 de l’any 1582. El que té patxoca del cas és que tothom ho va acabar acceptant, fins i tot els països protestants i la Rússia soviètica. Per això avui encara vivim d’acord amb l’anomenat calendari gregorià.

Més val que ens entretinguem en aquestes erudicions que no pas fent balanços de què ha significat l’any 2008 per a l’economia i menys encara per a Catalunya, oi? Entre una classe dirigent opaca i poruga, una classe política mediocre i dividida, i les batalles per aconseguir un finançament digne i un Estatut que els funcionaris del tribunal constitucional tombaran (de res no serveix aprovar-ho a les cambres, seguir els passos legals, votar-ho en referèndum, aprovar-ho per part de les cambres de l’Estat, etc.) em fa la impressió que ens hem quedat exhausts. El dia 31 de desembre, ni Estatut ni finançament.

Hem evidenciat la realitat, la feblesa i la resignació pròpia del vençut, i se’ns ha torejat com el que som: un vaca feble que no té ni esma d’envestir un drap blanc.

Sí, millor consolar-nos en l’erudició del calendari. Si més no l’examen del professor d’història a què he al·ludit era divertit. ¿No ho trobeu així?
Això sí, us desitjo un bon any a tots i a totes!!