Botifarres de la Història

‘Fer botifarra’ a algú, consisteix a fer un gest d’origen obscè, alçant el braç i plegant-lo, per indicar oposició, refús, rèplica o menyspreu. Aquests dies tardorals de la meva vida, repassant les ideologies que profetitzaven futurs a partir de l’anàlisi de la història i de les idees amb què aquesta s'interpretava, m’adono de la seva futilitat, del seu fracàs. En definitiva: la insuportable levitat del que som.

En els anys 60, 70 i primers 80 del segle passat, l’acadèmia era fonamentalment marxista. L’horitzó, heretgies a banda, era el model soviètic i el cubà. Per a d’altres el xinès o el iugoslau. Tot era clar. L’anàlisi material de la història provava que el camí per arribar a la plenitud humana derivava de l’aplicació correcta dels principis teòrics i “científics” del socialisme. I aquest es definia d’una manera senzilla i comprensible: a cadascú se li donava segons el seu treball i, per descomptat, tot es col·lectivitzava, fos per la via estatal o per la comuna autogestionària... Bé, doncs, si alguna cosa ha provat la història és que el model soviètic s’ha ensorrat, el xinès retorna a la via capitalista amb un sistema dictatorial que no respecta els drets humans i, ja fora de la lliga, a primera regional, queden algunes restes de l’antiga fe com Cuba o Corea del Nord, país aquest darrer on la màxima autoritat passa de pares a fills com si es tractés d’una monarquia... Res no lliga amb el que la meva generació havia teoritzat i res no s’ha esdevingut com havia d’haver passat. Suposo que quan la realitat no segueix la teoria la que s’equivoca és la teoria i no la realitat.

A l’altre extrem del ventall, els liberals del capitalisme, un cop autoensorrat el socialisme, han profetitzat amb una fe de neòfits l’extensió de la democràcia –-no sé pas on—i que amb la llibertat absoluta de mercat i la no intervenció dels poders públics en l’economia arribaríem a grans quotes de benestar internacionals... Ja ho veiem aquests dies. Els mateixos liberals a ultrança, els anomenats ‘neocons’, a corre-cuita han hagut de nacionalitzar i intervenint en les ensulsiades financeres de bancs i empreses de crèdit... Ara tothom demana que s’intervingui i que es controlin les finances internacionals... Em temo que tampoc la intervenció servirà de gran cosa...

Vaja, que ni el mercat lliure sense controls, ni la planificació imposada han donat de moment cap resultat que ompli de felicitat l’espècie de l’homo sapiens... Les idees que podem articular sempre són més pobres que la vida real, sobretot quan pretenem profetitzar des de l’anàlisi de la història. Potser la història serveix per entendre alguna cosa del passat i de la naturalesa humana. Pel que fa al futur, a la que ens descuidem, la Història ens fa unes botifarres espectaculars!