Malestar docent

Has instruït tot el que has pogut i has educat fins on el context social t’ha deixat. No ets una joveneta de l’última volada i has agafat un primer. Els has ensenyat a llegir i a escriure, tasca més difícil que no pas explicar les lleis de Newton; els has introduït en el càlcul i en l'abstracció matemàtica; els has descobert una mica més el món; els has induït a pensar; sé que te'ls has estimat tant com has pogut. No t’has arrugat gens tot i que has anat a parar a una escola de barri en una ciutat mitjana. Al llarg del curs he sabut del magrebí que estava apassionat per aprendre que fins i tot el dia que tenia febre volia venir a classe; m’has fet viure el petit obès que només podies fer creure quan li sostreies l’entrepà del matí; m’has donat notícia de les nenes pacífiques i curoses, dels belluguets impenitents, de l’hiperactiu que no dominaves i sobre qui ningú et feia cas fins que la psicopedagoga per casualitat el va veure i va dir que era de diagnòstic... i al final, el darrer dia de classe els vas passar un powerpoint de comiat que amb música de fons, anava desgranant el nom de cada nen i de cada nena destacant-ne només allò que de positiu tenia la seva personalitat... i vas fer-ne còpies en CD perquè tots tinguessin un record del seu primer de Primària...

D’una manera silent, lenta i diària has continuat i en algun cas hauràs començat a construir la xarxa de símbols abstractes --¿què són si no les lletres, les paraules i els nombres?-- amb què uns aprenents d’adult podran algun dia comprendre enllà de l’esguard la realitat que veuen o enllà del sentiment la raó i la gestió de les emocions que experimenten. Has col·laborat a edificar en aquests nens i nenes, potser sense saber-ho, el delicat equilibri futur entre la passió i la racionalitat.

I tanmateix...

Tanmateix em dius que B... (la població on treballes) està acollonida amb el departament, que si l'anglès a les aules, que si currículums nous, però provisionals a hores d'ara, que si marxem a Finlàndia per copiar models, que si... I mentrestant has de lluitar perquè et donin els recursos necessaris per tirar de l'escola amb certa dignitat. Nouvinguts, problemàtiques concretes que s'eternitzen per manca de temps i de diners; inspectors que en lloc d'ajudar, “matxaquen”; incerteses vàries respecte de tot...I, al final i com sempre, el mestre o la mestra que tira del carro com pot, perquè hi ha uns nens i unes nenes al darrera que no tenen la culpa que existeixi alguna cosa que es diu política que fa el que li dóna la gana i que lluny d'apropar-se a la realitat i de contextualitzar, es baralla per una cosa que es diu poder.

Si fins i tot tu em dius això, ¿tan complicat és diagnosticar i comprendre algunes de les raons del malestar docent?