El conseller i l'anglès

M’han dit que el conseller d’Educació pretén que els futurs mestres a l’hora de fer oposicions hauran d’acreditar un coneixement de l’anglès equivalent al nivell del cinquè curs de l’Escola Oficial d’Idiomes. Aplaudeixo amb entusiasme la mesura! En primer lloc perquè palesa que per ensenyar anglès o en anglès no n’hi ha prou amb el que els mestres porten après de la Secundària. I en segon lloc perquè d’aquesta manera els mestres acabats de sortir de la Facultat viuran en pròpia carn que per aprendre cal esforç personal i que per més treballs en equip que facin en horaris de mitja jornada, si no s’esforcen personalment, l’anglès no l’aprendran mai. Potser així, vivint una experiència d’aprenentatge i sabent alguna cosa en ferm, experimentaran el que han de saber els seus futurs alumnes i sobretot com s’ha de procedir per aprendre. Finalment m’entusiasma la proposta perquè els futurs mestres descobriran en pròpia pell que aplegant els que saben molt d’anglès amb els que en saben poc no s’aprèn pas massa. A l’Escola Oficial d’Idiomes els faran un examen d’entrada i els posaran en el nivell que els correspondrà. ¡Un magnífic aprenentatge didàctic per al seu futur!

A més jo li recomanaria al conseller de tot cor que per fer oposicions estaria bé que els mestres tinguessin també el nivell D de català. I el que sigui equivalent del castellà. Perquè tampoc amb el que han après a la Secundària n’hi ha prou. És molt difícil trobar un alumne o una alumna de la Facultat de Formació del Professorat que produeixi textos coherents i sense faltes d’ortografia o de sintaxi en qualsevol de les dues llengües. Com a tutor del Pràcticum de Primària vaig visitar l’any passat una escola. A la pissarra de primer curs del cicle inicial hi havia una frase en català que tenia dues faltes d’ortografia i una de sintaxi. Era la frase que els nens i nenes, en l’aprenentatge de la lectoescriptura, havien copiat aquell matí en el seu quadern de llengua...

També li suggeriria que, semblantment al que pretén amb l’anglès, els mestres que es presenten a oposicions acreditessin posseir un determinat nivell de matemàtiques ja que la didàctica de les matemàtiques i qualsevol altre coneixement d’aquesta disciplina no supera el 4% del seu currículum acadèmic universitari. I m’imagino que, com amb l’anglès, no n’hi ha prou amb el que saben de la Secundària.

El que no cal és que mostrin cap coneixement especial de Geografia o d’Història. I menys encara de Catalunya. Per això el conseller ha signat un currículum nou de Primària on Catalunya és un simple territori i on no consta que els nens i nenes hagin d'aprendre que Catalunya celebra una festa nacional, que té un himne, i que exhibeix uns símbols (com la senyera o l'escut). Per això també l’honorable conseller ha disposat que a Secundària la paraula Catalunya surti esmentada per primer cop a la pàgina 9 i la paraula “nació” aplicada al nostre país només aparegui un sol cop en un criteri d’avaluació del segon curs i referit a l’Edat Mitjana. És l'únic que potser sabran els futurs mestres amb els coneixements de la Secundària. Un govern catalanista i d’esquerres amb suport independentista sap prou bé que els mestres i els nens i nenes no cal que coneguin la història de Catalunya perquè això tanmateix ja s'aprèn a casa. I, per tant, tampoc no cal que els mestres en mostrin un coneixement particular. Però és clar, l’anglès, ai las, es veu que no l’aprenen a casa...