22 de juny de 2007

El Padre Isidro

En els darrers mesos ha aparegut a dir la missa de 10 dels diumenges a la meva parròquia el P. Isidro. Té més de 70 anys, és alt, cepat i de complexió robusta i forta. Sempre està content. Té a dins una vitalitat encomanadissa. Fill d'un poblet de León ha passat bona part de la seva vida a l'Argentina i al Brasil. Ara ja està jubilat. Viu la fe d'una manera intensa, natural i alegre....

Diu la missa en català, que és la llengua que pertoca a aquesta hora dominical. Li costa molt però ho fa. Algunes feligreses, abans de la missa, li fan de parella lingüística. S'hi van oferir de tot cor després que un dia recitant la fórmula de la consagració, va etzibar un preneu i mangueu-ne tots perquè això és el meu cos... Lògicament aquest "mangueu-ne" en comptes del "mengeu-ne" va suscitar en algunes bones ànimes la necessitat d'ajudar-lo a perfeccionar la dicció.

El P. Isidro pot aparèixer a la sagristia abans de la missa amb el seu somriure, un polo vermell i una bossa penjada de l'espatlla. Un bon dia un feligrès que, segons sembla era més aviat conservador, el va mig increpar a la sortida de l'eucaristia. Li va dir que, si el veia pel carrer, com podia saber ell, el feligrès, que el Padre era sacerdot. Que com era que no portava clergyman...

El P. Isidro se'l va mirar amb el més obert dels seus somriures i li va dir: ¿cómo sé si le veo por la calle que es usted cristiano? I va prosseguir amb un: según creo sólo los judíos y los musulmanes se visten de una determinada manera... pero creo que en los cristianos eso no es así...

Ho va dir sense agressivitat, amb un somriure per on li vessava l'ànima a raig... Em sembla, però, que no va convèncer massa el feligrès increpaire.

Aquests capellans grans que han restat fidels malgrat la mitja estafa en l'aplicació del Concili Vaticà II i que viuen el ministeri vestits de carrer em produeixen una infinita tendresa. M'hi trobo a gust, són els meus...

Malauradament per a la meva sensibilitat, la nova generació de mossèns, criats a l'entorn de l'atmosfera woytiliana, de coll romà i morro fort, no auguren un futur massa esplèndid per als qui volem viure l'Església com el P. Isidro.