27 de juny de 2007

Malestar docent

Has instruït tot el que has pogut i has educat fins on el context social t’ha deixat. No ets una joveneta de l’última volada i has agafat un primer. Els has ensenyat a llegir i a escriure, tasca més difícil que no pas explicar les lleis de Newton; els has introduït en el càlcul i en l'abstracció matemàtica; els has descobert una mica més el món; els has induït a pensar; sé que te'ls has estimat tant com has pogut. No t’has arrugat gens tot i que has anat a parar a una escola de barri en una ciutat mitjana. Al llarg del curs he sabut del magrebí que estava apassionat per aprendre que fins i tot el dia que tenia febre volia venir a classe; m’has fet viure el petit obès que només podies fer creure quan li sostreies l’entrepà del matí; m’has donat notícia de les nenes pacífiques i curoses, dels belluguets impenitents, de l’hiperactiu que no dominaves i sobre qui ningú et feia cas fins que la psicopedagoga per casualitat el va veure i va dir que era de diagnòstic... i al final, el darrer dia de classe els vas passar un powerpoint de comiat que amb música de fons, anava desgranant el nom de cada nen i de cada nena destacant-ne només allò que de positiu tenia la seva personalitat... i vas fer-ne còpies en CD perquè tots tinguessin un record del seu primer de Primària...

D’una manera silent, lenta i diària has continuat i en algun cas hauràs començat a construir la xarxa de símbols abstractes --¿què són si no les lletres, les paraules i els nombres?-- amb què uns aprenents d’adult podran algun dia comprendre enllà de l’esguard la realitat que veuen o enllà del sentiment la raó i la gestió de les emocions que experimenten. Has col·laborat a edificar en aquests nens i nenes, potser sense saber-ho, el delicat equilibri futur entre la passió i la racionalitat.

I tanmateix...

Tanmateix em dius que B... (la població on treballes) està acollonida amb el departament, que si l'anglès a les aules, que si currículums nous, però provisionals a hores d'ara, que si marxem a Finlàndia per copiar models, que si... I mentrestant has de lluitar perquè et donin els recursos necessaris per tirar de l'escola amb certa dignitat. Nouvinguts, problemàtiques concretes que s'eternitzen per manca de temps i de diners; inspectors que en lloc d'ajudar, matxaquen; incerteses vàries respecte de tot...I, al final i com sempre, el mestre o la mestra que tira del carro com pot, perquè hi ha uns nens i unes nenes al darrera que no tenen la culpa que existeixi alguna cosa que es diu política que fa el que li dóna la gana i que lluny d'apropar-se a la realitat i de contextualitzar, es baralla per una cosa que es diu poder.

Si fins i tot tu em dius això, ¿tan complicat és diagnosticar i comprendre algunes de les raons del malestar docent?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Suposo que el que passa és que no interessa saber que el malestar existeix. Posar remei al seguiment quant als diferents ritmes d'aprenentatge, quan a la problmètica social, quan a la integració, quan a...és una feina que no es veu i no repercuteix a les urnes de manera immediata...I els i les mestres, malgrat la manca de reconeixement social, seguirem lluitant per tirar del carro

Anònim ha dit...

Suposo que el que passa és que no interessa saber que el malestar existeix. Posar remei al seguiment quant als diferents ritmes d'aprenentatge, quant a la problmètica social, quant a la integració, quant a...és una feina que no es veu i no repercuteix a les urnes de manera immediata...I els i les mestres, malgrat la manca de reconeixement social, seguirem lluitant per tirar del carro.

Ara sí!