11 de gener de 2009

Tales


Et vaig dir ahir que intentaria justificar per què l'expressió el principi de totes les coses és l'aigua, afirmació atribuïda a Tales de Milet (s. VII-VI aC), era molt important. Som-hi!

De Tales de Milet sabem ben poca cosa. Sembla que va ser la primera persona de qui tenim notícia que es va preguntar d’on procedien les coses. I, després de cavil·lar, se suposa que va dir la famosa frase: el principi de les coses és l’aigua. Una bestiesa? En absolut!

La principal font de les dites de Tales --si més no que jo conegui-- és Aristòtil. Diu exactament:

Tales pel que fa al principi d’on procedeixen les coses va dir que era l’aigua (per aquest raó diu també que la terra reposa sobre l’aigua). Va concebre aquesta idea en veure que la humitat és l’aliment de totes les coses i que la mateixa calor en procedeix i en viu (i allò de què tot procedeix és el principi de tot). Per aquesta raó va concebre aquesta idea i perquè la llavor de totes les coses té naturalesa humida; l’aigua és el principi de la naturalesa de les coses humides. (Aristòtil, Metafísica).

Jo quan ensenyava Grècia, dins de l’assignatura d’Història, als meus alumnes de l’antic batxillerat (l’any que en feien 15), en iniciar el tema i sense dir res escrivia a la pissarra amb lletres ben grosses:

Αρχη τών παντών υδώρ (es pronuncia ‘arjé ton panton judor’).

A la classe es començava a fer silenci en veure les lletres estranyes a la pissarra. En acabat jo em posava davant de les lletres, d’esquenes a la classe i feia una inclinació profunda i m’hi estava una estona. Els alumnes quedaven muts. Aleshores, amb cara seriosa, els deia que un per un sortissin davant la pissarra i s’inclinessin com jo ho havia fet davant de la frase de la pissarra... bé, de seguida es veia que allí hi havia mitja broma i, efectivament, mig rient i fent tabola l’alumnat feia el que jo els deia. La frase és precisament el principi de Tales: el principi de les coses és l’aigua. (Crec que se'n va recodar sempre!)

Qualsevol persona mitjanament informada sap que el que existeix no procedeix de l’aigua. D’on, doncs, la grandesa d’aquesta expressió?

La grandesa d’aquesta expressió no rau en el significat sinó en l’actitud. És la primera vegada a la història que una persona es pregunta per l’origen del que és i es respon a partir de la realitat i no pas d’un mite. I quan s’intenta explicar l’origen ho fa encadenant pensaments de la raó: sembla que la terra sura sobre l’aigua, on hi ha aigua hi ha vida, sense humitat no n’hi ha, etc.

El que pròpiament ens interessa de Tales, i dels altres pensadors que el van seguir, no són els seus descobriments –sovint erronis i inexactes—sinó l’actitud humana que va estar al dessota d’aquests descobriments. Són els primers que generen saber racional sense tradició anterior. Són la primera pàgina de la nostra història. Sense ells nosaltres hauríem estat diferents. En tot cas no hauríem descobert el saber racional i, per extensió, tampoc no hauríem iniciat el saber científic.

De fet el saber racional pot ser científic o filosòfic. Tot saber pretén “explicar”, és a dir, donar raó de les coses a través de les seves causes, d’allò que les fa comprensibles. El saber científic és l’intent d’explicar els fenòmens per les seves causes immediates (per exemple: la granissada sobre la pell acompanyada de febre d’una persona és el resultat de la infecció produïda pel virus de varicel·la).

El saber filosòfic –dins del qual s’emmarcaria el científic—vindria a ser l’explicació del que és real per les seves causes últimes. És l’intent de respondre, per exemple, què hi havia un segona abans del big bang, quin és el sentit de la vida, o bé què és el que ens permet diferenciar el que està bé del que està malament... En definitiva la filosofia seria l’explicació del que és real a través de les seves causes últimes.

Tota la filosofia i la ciència occidental –per tant, la curació d'un càncer, la teoria de la relativitat o la declaració dels drets humans...-- han nascut de l’actitud humana que hi havia al darrera de la frase de Tales.

Heus ací, doncs, la grandesa de la frase: el principi de tot és l’aigua.

Me n'he sortit? Ja m'ho diràs.