5 de gener de 2009

Nit de Reis (epiphaneia)


Crec que som molts els qui recordem aquest nit amb una il·lusió especial. Era una nit màgica com, de fet, màgica continua essent la voluntat, aquesta nit, d’oferir il·lusió als altres. La celebració d’aquesta nit arrela en un relat meravellós.

Conta l’evangeli que uns mags –avui diríem uns intel·lectuals o científics—van veure un estel que lluïa d’una manera especial. I van seguir la seva llum perquè van interpretar que es referia a un Rei molt important per al món. I es van posar en camí seguint aquesta estrella. Van trobar dificultats en el camí –a Judà ningú no sabia qui havia nascut i el mateix Herodes es malfiava de l’existència d’un infant que deien que era rei, quan el rei era ell!--. Però al final, seguint sempre l’estrella, el van trobar. El van adorar i li van oferir or, encens i mirra... Advertits per un somni no van seguir el camí de tornada per no topar-se amb Herodes i haver d’explicar-li on havien trobat el nen.

El relat –que no es històric—té això que té la bona literatura: que és veritat encara que no ho sembli. Jesús s’apareix de primer a la gent treballadora i humil, els pastors del seu país. Però després Jesús és llum que convenç uns intel·lectuals estrangers. I aquests intel·lectuals li ofereixen or –perquè Jesús és rei--, encens –perquè Jesús és Déu—i mirra –el bàlsam amb que embalsamaven els cadàvers –anunciant, doncs, que, tot i ser Déu i Rei, era humà i no s’escaparia de patir i de morir--.

En el segle XXI crec que el relat és encara una proposta vàlida. ¿No és cert que hem de trobar la llum de l’amor i l’hem de seguir? ¿No és cert que l’amor transforma la nostra vida i fa que no tornem per camins fressats com ho van fer els mags? ¿No és veritat que l’amor ens impel·leix a donar i fins i tot a donar-nos?

En aquest nit màgica encara sembla que quedi una mica de llum d’amor en el cor de moltes persones. I amb l’excés propi de tota festa, crec que podem veure en el nostre afany d’oferir presents als altres –com l’or, l’encens i la mirra dels mags-- una manifestació –del grec “epiphainia”, que vol dir “manifestació”, “aparició”—a tot el món de la llum de l’amor.

Tant de bo aquesta llum cogui a foc lent durant tot l’any en el cor dels humans!