18 de gener de 2009

Porquet


Acabem de passar la setmana dels barbuts, setmana del mes de gener, la qual, tradicionalment, a Catalunya sol ser la més freda de l’any. Enguany crec que s’ha confirmat, tot i que hi hagi hagut una setmana de retard! A la Catalunya central, per exemple, han arribat a estar a -2ºC i al Pirineu encara molt més. Arran de mar també hem tingut més fred de l’habitual... i, a més, ha estat insistent.

De què ve això dels barbuts? Doncs de la coincidència aquesta setmana de tres sants que s’han representat sempre amb barba: Sant Maur, Sant Antoni abat i Sant Pau ermità.

Dels tres sants, el més popular ha estat sens dubte sant Antoni. Era ric, de bona família, i un dia escoltant el text de l’evangeli en què Jesús diu si vols ser perfecte ven tot el que tens, dóna-ho als pobres i segueix-me va sentir la crida de Déu i ho va vendre tot, ho va donar als pobres i es va retirar al desert d’Egipte, a la Tebaida, per fer vida d’ermità i assolir la perfecció.



A Catalunya sant Antoni abat sol ser representat acompanyat d’un porquet. Per què?

Doncs segons la tradició va venir a Barcelona, reclamat pel governador de la ciutat per guarir la seva dona i els fills que estaven posseïts pel dimoni. En ser a la ciutat se li acostà una truja que li va demanar que li curés un seu porcell, cec i esguerrat. El sant així ho va fer. D’aquí que el porquet l’acompanyés, agraït, tota la vida. Fins i tot es diu que va ser aquest porquet qui va enterrar el sant quan va morir i que, per aquest mèrit, és l’únic animal l’ànima del qual va pujar al cel quan Déu el va cridar. Per aquesta raó a la iconografia catalana representa sempre sant Antoni amb un bastó d’on penja una campaneta amb el porquet al costat. Per aquesta raó també se'l considera el patró dels animals domèstics.

Sabran els de la propera generació això de la setmana dels barbuts, del porquet de Sant Antoni, o si més no, què és un ermità o un anacoreta? De vegades temo que si a la propera generació la blackberry i l'Ipod o l'Itune seran òbviament obsolets, ¿què se n'esdevindrà d'una tradició tan arrelada al passat agrari? ¿Què és el que hauríem de saber conservar per mantenir un canemàs de país? ¿Quines continuïtats mínimes hem de mantenir per damunt dels canvis inevitables?

Jo no en sé la resposta. I tu?

2 comentaris:

lau ha dit...

Hola Tòfol,

no, no tinc la resposta... Però aquest "post" m'ha fet especial gràcia perquè, essent com soc de Sant Andreu, on el primer cap de setmana de gener celebrem els "tres tombs" en honor a aquest Sant, doncs m'ha fet molta gràcia saber-ne alguna cosa més... Que és el patró dels animalons ja ho sabia, fins i tot he de reconèixer que jo un any vaig portar el meu gosset a beneïr pel capellà, acte popular que es fa abans d'iniciar la desfilada de carretes i carretons pels carrers del barri. Però el per què del "porquet" no el sabia, ni tampoc que hi havia una setmana dels "barbuts" i que coincidia amb la més freda de l'any... Veus, ara, quan sigui mestra i arribi la celebració dels "tres tombs" de Sant Andreu ja podré informar als meus alumnes de què va "tot això" en una societat cada dia més allunyada de la cultura cristiana que marca les nostres festivitats i tradicions.

Petons,

lau

Anònim ha dit...

Hola Lau,

Vivim en una època en què no tenim respostes. Per tant hem d'intentar afinar bé les preguntes per veure si d'alguna manera podem tornar a començar.

Sense matenir la nostra identitat, i aquesta arrela a la tradició, només queda el buit. I aquest buit no s'omple només amb el facebook o amb tots els youtube del món. L'escola ha de tornar a ser un lloc d'estabilitat, de pau i de lentitud. Una mica contra el món!

No et sembla?

M'alegro que alguna coseta del blog t'ajudi a pensar el què faràs algun dia en la teva tasca de mestra. No dubto que seràs una mestra excel·lent. Veus? Això no ho he de preguntar. És un cas en què la resposta és clara.

Una abraçada,

Tofol