Hi ha idees complexes que són fàcils d’explicar. Una d’aquestes idees és el concepte d’educació. L’educació no és altra cosa que un procés mitjançant el qual incorporem i integrem els infants i els adolescents en la cultura dels adults. A base de paraules, exemples i accions, els adults intentem aconseguir que els qui encara no ho són desenvolupin les seves capacitats per comunicar-se i saber estar en comunitat. L’educació inclou tant l’aprenentatge de la llengua com una visió del món i un conjunt de formes de conducta. Simplificant podríem parlar de valors, de conductes i de coneixements.
Per aconseguir aquesta integració en la cultura adulta el procés educatiu s’aguanta sobre tres potes: la família, la societat i l’escola. Quan aquestes tres potes estan coordinades en les seves actituds i valoracions l’educació resulta més fàcil i s’obtenen millors resultats (tant de conductes socials com de resultats acadèmics). Quan aquestes tres potes no tenen coherència entre si, l’educació se’n ressent i l’escola té problemes.
L’escola és la tercera en el temps i en importància en l’educació de la societat. Primer va ser la família i després la tribu o el conjunt de persones d'una cultura. Fa poc temps que l'escola és imprescindible per a la societat. L'escola és l’espai privilegiat de la instrucció i de l’adquisició del coneixement en les seves tres branques clàssiques: saber dir, saber fer i saber ser. Quan a l’escola se li exigeix el contrari del que fa i pensen la societat i les famílies, l’educació de la ciutadania té problemes i l'escola també.
Els problemes de l’escola actual, en especial de la pública, a Catalunya ,procedeixen d’aquesta mena de distorsió. La família i la societat diuen, comenten i fan, si poden, el contrari del que es pretén assolir a l'escola. Aquesta distorsió no la soluciona ni un pacte, ni una llei, ni una assignatura d’una hora a la setmana.
N’aniré posant exemples.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada