14 de gener de 2009

Les tres potes


Hi ha idees complexes que són fàcils d’explicar. Una d’aquestes idees és el concepte d’educació. L’educació no és altra cosa que un procés mitjançant el qual incorporem i integrem els infants i els adolescents en la cultura dels adults. A base de paraules, exemples i accions, els adults intentem aconseguir que els qui encara no ho són desenvolupin les seves capacitats per comunicar-se i saber estar en comunitat. L’educació inclou tant l’aprenentatge de la llengua com una visió del món i un conjunt de formes de conducta. Simplificant podríem parlar de valors, de conductes i de coneixements.

Per aconseguir aquesta integració en la cultura adulta el procés educatiu s’aguanta sobre tres potes: la família, la societat i l’escola. Quan aquestes tres potes estan coordinades en les seves actituds i valoracions l’educació resulta més fàcil i s’obtenen millors resultats (tant de conductes socials com de resultats acadèmics). Quan aquestes tres potes no tenen coherència entre si, l’educació se’n ressent i l’escola té problemes.

L’escola és la tercera en el temps i en importància en l’educació de la societat. Primer va ser la família i després la tribu o el conjunt de persones d'una cultura. Fa poc temps que l'escola és imprescindible per a la societat. L'escola és l’espai privilegiat de la instrucció i de l’adquisició del coneixement en les seves tres branques clàssiques: saber dir, saber fer i saber ser. Quan a l’escola se li exigeix el contrari del que fa i pensen la societat i les famílies, l’educació de la ciutadania té problemes i l'escola també.

Els problemes de l’escola actual, en especial de la pública, a Catalunya ,procedeixen d’aquesta mena de distorsió. La família i la societat diuen, comenten i fan, si poden, el contrari del que es pretén assolir a l'escola. Aquesta distorsió no la soluciona ni un pacte, ni una llei, ni una assignatura d’una hora a la setmana.

N’aniré posant exemples.