10 de gener de 2009

El principi de tot és l'aigua


-- Vaig ser l’altre dia amb en Joan P. ¿el coneixes?
--Sí, me’l van presentar a les jornades de recerca.

Amb el verb ‘conèixer’ designem l’acció per la qual ens formem o tenim una idea més o menys completa d'algú o d'alguna cosa. Aquesta acció –que pot ser molt poc completa, com el fet senzill de només haver saludat una persona i recordar-ne el nom— proporciona com a conseqüència el que anomenem ‘coneixement’ o ‘saber’. Hi ha sabers que compartim amb els mamífers superiors –els gossos ‘coneixen’ el seu amo—i d’altres, com els racionals i científics, que són propis i sembla que exclusius dels humans.

¿Quan podem dir que un ‘saber’ és racional? Doncs quan el saber és el resultat d’una acció de la raó, és a dir, conseqüència d’un contrast, deducció o verificació coherents del saber per mitjà de la intel·ligència o de les relacions que autoritza la lògica. És un saber racional, per exemple, afirmar que la temperatura és de 0º centígrads després d’haver-la mesurat amb un termòmetre adequat. També fóra racional deduir alguns trets de la personalitat del Joan P. del diàleg inicial a través d’una bateria de tests psicològics fets en un entorn adequat.

¿Quan podem dir que comença, històricament parlant, el coneixement racional i, fins i tot, l’actitud “científica”?

Al segle VI aC., a Grècia. Potser abans ja existia el pensament racional i fins i tot el científic però no ho sabem del cert. En canvi, a Grècia, en el segle VI aC, el testimoni de l’existència d’aquesta mena de saber té nom i lloc de naixement: Tales de Milet. ¿I quin és el testimoni? Doncs una frase que es considera avui la primera de la història de la filosofia: el principi de totes les coses és l’aigua.

I tanmateix em pots objectar que això no és cert. ¿Com pot ser que una bajanada així tingui la més mínima importància? No és un opinió vulgar i errònia pròpia del pensament mític?

En absolut. És la primera pedra de l’edifici científic que avui vivim. Te’n parlaré demà.