A alguns autobusos de Barcelona es fa propaganda, relativament, contra l’existència de Déu. L'eslògan diu: Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida. Dic "relativament" perquè l’existència de Déu no es pot provar racionalment, com tampoc no es pot provar que no existeixi. De fet tampoc no sabem ben bé com definir el concepte de Déu i això fa difícil elaborar demostracions formals. Per tant, tampoc no es tracta ben bé d’una propaganda pròpiament atea. El "probablement" de l'eslògan ho deixa obert.
Jo volia comentar sobre aquest afer dues coses. La primera és que aquesta idea, Déu, que com una mena de record ancestral els humans tenim inscrit en l’ànima, deu ser encara prou important com perquè sigui objecte de discussió i debat públic ni que sigui en eslògans discutibles enganxats als autobusos.
En segon lloc crec que ens hem de felicitar que les persones puguin expressar les seves idees en un autèntic exercici de llibertat pública. Hi ha persones que no creuen en l’existència de Déu i no s’ho reserven a la seva privacitat sinó que s’organitzen i ho manfestin a la llum pública. Em sembla bé, com també m’ho sembla que els creients facin el mateix.
¿Ja heu pensat que un anunci com aquest no seria possible ni a l’Iran, ni a l’Aràbia Saudita ni, per exemple, a la franja de Gaza? Si algú a tall personal o bé en nom d’una organització gosava fer aquest proclama pública per escrit seria senzillament reprimit, se li impediria fer-ho i, probablement, si malgrat tot ho feia, patiria alguna pena de la qual no crec exclosa la lapidació pública per "blasfem".
Què voleu que us digui! No em digueu eurocèntric si penso que una cultura com la nostra on es pot dir que Déu no existeix sense córrer el risc que t’apedreguin en públic és molt millor que una altra on l’expressió d’aquesta opció estigui prohibida i potser castigada amb penes de presó o de mort. I el mateix de la situació contrària... Tampoc crec que sigui millor una cultura on no es pot celebrar cap mena de culte cristià, ni tan sols en privat, sota pena de mort. I això és així en més d'un país avui. La meva cultura, sí, és millor.
No us ho sembla?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada