Somriures

M’han arribat notícies fiables i contrastades sobre les persones que a la Xina actual professen la meva religió. Com és sabut a la Xina les religions reconegudes oficialment, com el budisme, el taoisme, l’islam o el cristianisme estan administrades per una organització governamental que les controla i, fins i tot, nomena els seus dirigents. I si bé es pot entendre històricament que això sigui així perquè les religions en el passat van ser vehicles a través dels quals també es va introduir l’imperialisme europeu, avui, humanament parlant, això no té sentit.

Els cristians –tan catòlics com protestants—que volen seguir la seva consciència religiosa sense la tutela de l’Estat es veuen obligats a la clandestinitat. La immensa majoria de cristians es troben en domicilis privats exposant-se a ser detinguts i, el que és pitjor, torturats. Del 2003 ençà s’ha engegat una campanya de repressió dura contra les comunitats “clandestines” de manera que molts cristians, pastors, capellans i bisbes han estat detinguts, empresonats sense càrrecs, calumniats i maltractats. Fins i tot sabem de casos en què alguns sacerdots han mort mentre estaven sota custòdia policial. De diverses persones detingudes pel sol fet de practicar una religió no oficial i controlada es desconeix quina ha estat la seva sort.

Es pot ser crític amb la religió, amb els seus dirigents, amb les seves creences i amb els seus actes i tampoc no cal se religiós per defensar un dret humà proclamat com a codi ètic universal: tothom té dret a practicar una religió, a canviar-la i a no practicar-ne cap. El govern de la Xina, doncs, incorre en un acte contrari als drets humans sense que cap poderós del món, ni cap organització d’esquerres d’aquestes que de seguida senten el greuge davant de qualsevol ingerència religiosa en els afers públics hagi dit absolutament res.

Ara, ben aviat, milions de persones es distrauran i fins i tot s’apassionaran en el gran aparador mundial dels jocs olímpics de Pequín. ¿Quants seran els qui en el moment de veure una carrera, un partit de ping-pong o un altre qualsevol esport pensarà en el sofriment dels qui es podreixen a les presons només per ser fidels a la seva consciència en la pràctica d’una religió?

Veurem en grans i bigarrades festes d’obertura i de cloenda les autoritats del món rebudes o acomiadades amb els impassibles somriures orientals de les autoritats xineses.

Somriures despòtics.