Obama

He seguit amb interès la campanya de les primàries dels EUA. Modèliques. Els electors tenen un any per percebre amb detall les capacitats del líder polític que elegiran. Els periodistes disposen de temps per escorcollar tots els racons dels seus passats. A mesura que va passant l'any els electors van orientant el lideratge.

Especialment em sedueix que, en el sistema polític per a l'elecció del president, les persones puguin vèncer els aparells dels partits. Just a l'inrevés d'aquí on els qui dominen l'aparell són els qui decideixen qui va a una llista i per quin ordre. L'escàndol més greu, a parer meu, aquí a casa nostra, es produeix quan algun diputat o diputada no segueix la disciplina de partit i vota en contra del que li ha dit el cap de grup parlamentari: el multen! I si ho fa massa sovint ja sap que no anirà a la llista en les properes eleccions... Obama no era de l'aparell i, al final, gràcies als electors s'ha imposat a l'aparell. Tota una lliçó.

En segon lloc em sedueix de les eleccions nord-americanes la retòrica dels candidats. No cal saber massa anglès per veure a través del "youtube" que tan Obama com Clinton construïen sense llegir discursos llargs, coherents i que arribaven clarament als presents. I això no pas un dia amb sort, sinó al llarg de centenars de mítings, trobades, entrevistes, etc.

I, finalment, trobo admirable que en el discurs polític pugui guanyar algú que renuncia a la por i crea expectatives d'esperança. Fixeu-vos en aquest petit fragment del text del discurs de Barack Obama quan ha anunciat que era el candidat demòcrata a la presidència:

Ha estat possible (la nominació) gràcies a tots vosaltres que heu decidit no escoltar les vostres pors, sinó les vostres esperances més nobles.

¡Com m'agradaria que un líder del meu país ens convencés d'això, s'ho cregués i alhora sabés parlar! ¡Com em plauria a l'hora d'anar a votar fer-ho a favor d'un bon somni sense escoltar gens les meves pors!