"La COPE de los obispos"

M’ho temia.

Fins ara ho havia sospitat. Ara ja en tinc l’evidència.

He assistit recentment a una mena de sympòsium internacional l’acte inaugural del qual ha consistit en un conferència dictada per un eminent historiador. Hi érem presents un centenar llarg d’assistents catalans, espanyols i estrangers. La conferència versava sobre el valor educatiu i social de l’ensenyament de la història. En un moment donat el conferenciant s’ha referit als usos de la història que fa la dreta espanyola sobre la memòria recent. I ha citat tot d’una com un bloc compacte els diaris ABC, El mundo, La razón i a continuació ha etzibat ... y la Cope de los obispos. No calia ser massa llest per saber que aquesta frase comptava amb l’aquiescència de la concurrència. (També l’esquerra utilitza la història recent potser de manera esbiaixada però aquesta no és ara la qüestió.)

No és que la COPE jugui només la carta més cavernària de la dreta hispànica –cosa ja de per si prou greu des del punt de vista cristià—sinó que insulta, falta a la veritat, encén l’odi i ofèn els sentiments legítims fins i tot d’alguns cristians (entre els quals em compto). Personalment en un taxi jo he sentit dir a aquesta emissora, en temps de la redacció de l’Estatut, que la sociedad catalana está pringada. I continuava: ...ya que todos los empresarios catalanes cobran del gobierno (sic). He sentit personalment en aquesta emissora acudits racistes sobre un jugador africà del Barça. En fi, les mentides i els insults estan recollits abundosament i publicats.

Tot plegat constitueix un pecat d’escàndol. Ho dics sense embuts: la conferència episcopal és responsable pública d’un pecat d’escàndol (no jutjo pas la seva consciència sinó els fets en si). I ja se sap què va dir Jesús el Natzarè sobre els qui cometien el pecat d’escàndol... (Sí, també va dir que qui estigués lliure de pecat llancés la primera pedra... però, si més no de moment, jo no tinc la responsabilitat d’un bisbe).

Els senyors bisbes semblen no adonar-se que amb aquesta emissora estan fent molt de mal. Han situat el catolicisme en el nostre país en l’espai públic de la dreta més negativa i cridanera. Ens han deixat, un cop més, orfes. I això costarà anys i panys d’arranjar. Semblen donar la raó a aquells que quan jo els manifesto el meu escàndol pel que diu l’emissora em responen que no entenen de què m’exclamo. Al cap i a la fi –continuen dient—l’Església sempre ha estat així: intolerant, conservadora i agressiva... (Sé que això no és veritat però m’he d’empassar les paraules perquè no sé què contestar).

Sí, em temia que els bisbes ens col·loquen al marge dret en el món intel·lectual. Abans m’ho temia. Ara ja ho he verificat.