31 de juliol del 2007

El "Moja"


(30 de juliol)

Cada cop que, en regar, es mullava l’endoll saltaven els ploms… A més calia revisar de fa temps algunes aspectes del sistema elèctric. Hem telefonat al lampista de sempre per recordar les feines endarrerides i la nova...

--No patiu que el Moja ja sap el que ha de fer i vindrà demà.

A l’endemà al matí s’ha presentat el Moja. Era un magrebí jove, alt, ben plantat i polit –-la mare m’ha fet notar que portava bambes amb uns mitjons nets--. Se’ns ha adreçat en un català perfecte amb accent de Girona. Fixi-s’hi bé, quan tenqui l’interruptor...

Jo el sentia parlar de lluny estant. I he notat un reflex d’emoció a dins. Si els recents nouvinguts a Catalunya fossin així, estic del tot convençut que la multiculturalitat real seria un gran bé, per al país i per a la humanitat.

Em fa l’efecte que les diverses cultures del món no s’han fet per a la trobada sinó per a donar-se l’esquena, és a dir, per a ignorar-se. Una cultura és una manera de mirar el món i ja sabem que hi ha moltes maneres de mirar-lo i de gestionar-lo. Si les diferències han sorgit al llarg de la història no és perquè ens abracem a hores d’ara en una mena de poti-poti estrany. No és, em sembla, si més no el que és natural. No dic pas que les cultures s’hagin d’odiar, sinó que, insisteixo, d’una manera natural s’han fet per ignorar-se mútuament. Això tampoc no vol dir que no agafem préstecs de les altres cultures si ens convenen. La fulla d’afaitar la van inventar els sumeris i les botes de goma els amerindis. Són préstecs que hem incorporat a la nostra cultura com també ho vam fer amb la sínia o la fruita del préssec (mot que en català ve de persicus) aportats per l’Islam.

Crec que quan les cultures no tenen més remei que conviure, cosa que passa ara aquí i ha passat a d’altres llocs a través de la història, només hi ha dues sortides: o el ghetto –cadascú al seu barri fa el que li sembla—o bé la integració d’una de les dues cultures en contacte a dins de l’altra en els aspectes col·lectius (que cadascú faci després el que vulgui a casa seva). Crec que les “fusions” són entelèquies, benintencionades però impossibles.

El “Moja” –suposo que en realitat es deu dir “Mohamed”—és un exemple del que crec que hauria de ser la integració dels nouvinguts a Catalunya. Ningú li demana que renunciï a les seves creences, a realitzar els seus rituals o a reunir-se en una mesquita per pregar... Però si vol viure a Catalunya el millor que pot fer és esforçar-se per ser, senzillament, català. Crec, a més, que és el millor sistema per al benestar d’ell i de nosaltres. I això no vol pas dir que nosaltres no ens interessem per conèixer els valors i les concepcions que tenen els islàmics.

L’alternativa, ja se sap, no és altra que el ghetto. I això ja sabem que és un font de conflictes per al futur. Tanmateix em sembla que el “Moja”, malauradament, és una excepció a casa nostra.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Pel que he viscut durant aquest curs crec que hi ha una petita esperança que la realitat canviï al llarg del temps. Els petits "mojas" s’integrarien sense cap problema, acaben vivint el que és nostre com si fos d’ells. El problema o l’avantatge és el motiu i la intencionalitat respecte de la immigració i de la permanència en el nostre país. De les famílies que jo he conegut, només una té molt clar que tot i que pensa viatjar al seu país,vol quedar-se a viure definitivament aquí; d’alguna manera això arriba al nen perquè viú tot el que forma part de la nostra cultura amb la mateixa naturalitat que qualsevol dels i de les alumnes nascudes aquí. Parla la seva llengua, i ho sé, però quan li deies que te’n parlés et contestava. "jo sóc català i sempre parlo la meva llengua, el català..." la feina va ser meva per fer-li entendre que s’havia d’esforçar per aprendre també el castellà...
Quan va arribar Sant Jordi i vam fer la representació, l’escola em va dir que el paper de Sant Jordi l’havia de fer un català i tot i que vaig suggerir que fos ell, van desestimar la meva idea i, quan vaig repartir els papers, em va dir: "perquè no puc ser jo si sóc català?" No tinc resposta...