22 de juliol de 2007

Harry Potter i l'esperit LOGSE

Aquests dies hem viscut la parafernàlia mediàtica de l’últim llibre de la Rowling que té per protagonista Harry Potter. Tant de bo que els nostres pedagogs prenguessin nota del model educatiu que apareix en la formació d’aquest xicot a l’escola de màgia Hogwarts. I que per sort, en la versió cinematogràfica, han vist milions d’adolescents. ¿Us hi heu fixat que no s’hi premia el talent, ni les habilitats, ni l’aprendre a aprendre, ni l’escola activa, ni es fa cap tractament de la diversitat a través d’una comprensivitat radical? Heu vist que es premia l’adquisició de coneixement a través de l’esforç?

¿Fins a quin punt no ens ha fet mal a tots l’esperit LOGSE? M’hi heu fet pensar vosaltres tres que heu assistit callats –vull dir que no hi heu intervingut—a les sessions d’innovació didàctica del darrer seminari internacional d’Història. Estem tan capficats a fer agradable, suportable i entretinguda la tasca d’aprenentatge dels nostres adolescents que ens passem un xic amb les TIC, amb els jocs, buscant alternatives a la lectura, al silenci i a l’esforç personal.

Sí, m’ho heu fet notar al final i m’ho heu escrit en un correu. Si sota les enormes possibilitats que ofereix l’epígraf “innovació didàctica” ens quedem bàsicament amb les TIC, ¿no estem prenent una part pel tot? Reconec que és una tendència. Tanmateix s’han alçat veus en el debat que proclamaven que no calia TICS en general sinó aplicacions concretes a l’aprenentatge de la història amb les TIC.

¿Quina conclusió es pot treure del fet que el lèxic del camp semàntic dominant de la jornada hagi estat “motivar”, “engrescar”, “no molestar”, “amenitzar”, “divertir”, i, en canvi, hagi estat absent el camp semàntic “esforç”, “rigor”, “contrastar”, “avaluar”, “excel·lència, “autocrítica”, “mediocritat”, “gaudi intel·lectual”? Aquí sí, touché. Teniu raó. Ha dominat l’esperit LOGSE...

Critiqueu també l’excés de protagonisme dels videojocs... i em dieu si els videojocs fomenten els idiomes i la comprensió de l’esdevenir històric, el “monopoly” fomenta la ciència econòmica? Aquí no us puc dir gran cosa perquè a mi no m’agrada jugar i crec que he après molt poc jugant (a més gairebé sempre perdo!). Però que en quedi constància.

Em sap greu que això no ho hàgiu plantejat en el debat i que no hàgiu presentat una comunicació sobre les innovacions que feu, innovacions que no tenen res a veure amb les TIC ni amb els jocs, sinó amb propostes llargues i serioses per interessar els adolescents en el valor i la utilitat de la història... Si us ho han lloat a Alemanya, ¿per què no ho presentàveu aquí?

M’agrada que tingueu un esperit Harry Potter i contrari a la LOGSE. Ah! I que consti, sou joves professors d’Història, en instituts públics on, a més, hi heu assumit càrrecs directius... I encara teniu temps per fer recerca didàctica i apuntar-vos a seminaris internacionals... Chapeu!