Invitació

Pasqua. En hebreu volia dir "el pas de Déu". Quan? En un moment històric en què allibera un poble de l'esclavatge, li fa travessar el mar Roig --símbol de purificació, de katarsis-- i inicia un camí penós pel desert. Però el desert no és la fita. El camí porta a la terra promesa, que "regalima llet i mel".

Pasqua. Primavera. La vida triomfa sobre el fred. La calor fa renéixer plantes i estimula la reproducció de les espècies... Anem cap a la plenitud d'un estiu, quan, com es canta a "Porgy and Bes", si més no viure és fàcil.

Pasqua. "El pas d Déu" potser avui ajudi a alliberar-nos d'esclavatges interns, d'aquesta mena de tendència a l'orgull, de l'autocentrament, de la insolidaritat, de l'ànima resseca sense amor...

Pasqua. Potser una invitació perquè, al final, ens apuntem a dir que sí només perquè el gaudi de la vida supera en un 0,1% al desert que l'envolta.

Mal: 49,9%. Vida i bé: 50,1%. Un equilibri sempre fràgil.