13 d’abril de 2009

Invitació


Pasqua. En hebreu volia dir "el pas de Déu". Quan? En un moment històric en què allibera un poble de l'esclavatge, li fa travessar el mar Roig --símbol de purificació, de katarsis-- i inicia un camí penós pel desert. Però el desert no és la fita. El camí porta a la terra promesa, que "regalima llet i mel".

Pasqua. Primavera. La vida triomfa sobre el fred. La calor fa renéixer plantes i estimula la reproducció de les espècies... Anem cap a la plenitud d'un estiu, quan, com es canta a "Porgy and Bes", si més no viure és fàcil.

Pasqua. "El pas d Déu" potser avui ajudi a alliberar-nos d'esclavatges interns, d'aquesta mena de tendència a l'orgull, de l'autocentrament, de la insolidaritat, de l'ànima resseca sense amor...

Pasqua. Potser una invitació perquè, al final, ens apuntem a dir que sí només perquè el gaudi de la vida supera en un 0,1% al desert que l'envolta.

Mal: 49,9%. Vida i bé: 50,1%. Un equilibri sempre fràgil.