Continuïtats

Qualsevol que avui, dia de sant Jordi, passegi pels carrers de les poblacions catalanes, crec que s’ha de sentir satisfet i, fins i tot, un punt orgullós d’un país que viu aquesta popular festa cívica. Les persones que s’estimen es regalen una rosa, perquè avui és el nostre dia dels enamorats. I, a més, ens regalem un llibre... que no deixa de ser un present culte, impropi gairebé dels temps que vivim. El llibre es marida difícilment amb les presses, pressuposa una aventura individual i cloure’s en un silenci a partir d’uns signes que ho són tot menys icònics.

M’agraden els canvis que comporten una millora per a les condicions de vida de la meva espècie. Però gairebé per natura m’agraden més les bones continuïtats. I avui és, sobretot, una festa comuna arrelada en la continuïtat.

En primer lloc sant Jordi. Era un pagès de la Capadòcia. El mateix nom, γεωργιός, vol dir 'llaurador', 'pagès'. Sembla que, convertit al cristianisme, va morir màrtir. Sabem que al segle IV ja se’l venerava com a sant. La llegenda d’alliberar una princesa segrestada per un drac és més tardana i prové del segle XIII. El seu culte se va estendre després de les croades a Terra Santa. Les corts catalanes, reunides a Barcelona el 1456, van declarar sant Jordi patró de Catalunya i el papa Alexandre VII confirmà aquest patronatge. Mireu, doncs, si la festa ve de lluny! Avui, en l’inconscient col·lectiu, celebrem de fet una festa nacional... Les nacions petites i porugues sempre tenen dracs que la segresten...

Les bones tradicions, les sanes continuïtats solen integrar altres costums que les consoliden i les omplen de més sentit. Com per exemple, el regal de la rosa. Aquest costum és més tardà. Sembla que es pot situar al segle XVII, quan en el pati del palau de la Generalitat, tal dia com avui, tenia lloc una fira de roses que era freqüentada pels enamorats...

El regal d'un llibre va ser instituït l’any 1926 com a commemoració de la mort de Cervantes i de Shakespeare. Signe d’obertura, doncs, a dues gran literatures en llengua diferent de la nostra. Hi podríem afegir, encara, que la mort de Josep Pla, darrerament reivindicat pels joves, també va tenir lloc un 23 d’abril... Un altre gran escriptor que, a desgrat de les crítiques pures comprensibles, va viure per salvar-nos els mots...

Sí, m’agrada dels països més que els canvis, les sanes continuïtats. I més encara en el nostre, país al qual se li ha intentat trencar reiteradament la seva memòria col·lectiva. M’agradaria que algun dia a Catalunya se li pogués aplicar la sentència de Josep Pla sobre la França dels anys 20: és un país fet, només necessita retocs.

Els països fets són més fills de les bones continuïtats que no pas dels canvis.