29 de gener de 2008

Coneixements obsolets?


Un dels tòpics de la novíssima pedagogia consisteix a afirmar que el saber queda superat o cremat molt ràpidament. En conseqüència no cal perdre el temps a l'escola "transmetent" (paraula maleïda) coneixements a nens i adolescents perquè aquest coneixement queda obsolet o cremat en poc temps. Ja hi som! D'aquí de seguida es pot treure la conclusió que cal ensenyar menys, que cal aprovar gairebé només per assistència i participació (o amb el famós "portafolis") i que, òbviament, els mestres i professors són uns incompetents perquè s'entesten a ensenyar "continguts". (I el que és pitjor: si no se saben aquests continguts, suspenen els alumnes!! On s'és vist?)

Una de les patums pedagògiques actuals a la qual el Departament d'Educació fa un cas reverencial (o li'n feia fins fa poc) ho va dir textualment (van donar a continuació el text de la conferència):

Quan la informació es converteix en coneixement aquest coneixement queda obsolet amb una gran rapidesa. (...)

Que jo sàpiga alguns dels coneixements i habilitats que ensenyem o "transmetem" a l'escola --i que no s'obtenen fora d'ella-- no són encara obsolets i són absolutament imprescindibles. Ensenyem a llegir i a escriure, les bases del càlcul, les formes geomètriques, les convencions històriques... ¿És que actualment és obsolet entendre els textos escrits? ¿És que l'àrea del triangle no té la mateixa fórmula? És que ja no cal dir i aplicar els conceptes de quadrat, rectangle, circumferència o esfera? És obsolet saber què són els graus centígrads, on està el nord i el sud i com trobar la situació de Grècia al mapa? És obsolet distingir vertebrats d'invertebrats? "El Quixot" o l'obra de Shakespeare són obsoletes? La clau de sol per llegir una partitura ja no cal saber-la? Les piràmides d'Egipte han desaparegut? La formulació química ja no es fa servir? Franco no va ser una realitat que va condicionar la història d'Espanya i el nostre present? Les equacions de segon grau no se solucionen com en el temps en què jo vaig estudiar? És que taula no es diu "table" en anglès? Ja no cal diferenciar verb de substantiu, d'adjectiu o de pronom? El romànic de la Vall de Boí és un coneixement obsolet? I el Gernika de Picasso? Podria continuar allargant la llista indefinidament... Gosarà la patum pedagògica oferir-nos exemples del que ja no cal saber i que ara s'estudia? Què del que acabo d'esmentar no s'ha de saber ja a l'escola perquè és obsolet? Concretar no, concretar el pedagog ultramodern no ho fa mai!

És cert que la informació es multiplica, que hi ha coneixements nous que esborren o modifiquen els antics, que han aparegut tecnologies que estan canviant la manera d'accedir, processar i comunicar la informació... És cert que hem de continuar fent esforços per veure com aconseguim fer aprendre una informació substantiva a l'alumnat que li permeti més endavant triar el que vol saber i com continuar aprenent de manera autònoma... No cal ni dir que hem d'introduir noves maneres de presentar i d'organitzar la informació per produir els coneixements. I no crec que ningú pugui dubtar que si podem accedir a un coneixement nou que n'esborra un d'antic és perquè coneixíem aquest darrer. Del no-res al coneixement, per nou que sigui, mai no s'hi podrà accedir. Ja ho deia el biòleg Max de Cecatty: la ciència no és una successió de teories errònies, sinó un seguit de teories insuficients. Cal "transmetre" el coneixement insuficient d'avui per poder aprendre el que des d'aquest coneixement sorgirà demà.

Què ens proposa el "gran pedagog" als mestres i professors en comptes de transmetre coneixements? Doncs el següent:

En comptes de centrar l'activitat escolar a transmetre el coneixement l'hem de centrar a generar activitats les quals siguin contextos d'oportunitat on l'alumne pugui desenvolupar-se competencialment a partir d'una nova naturalesa d'aprenentatges. (sic)

Ho heu entès? Sabeu què vol dir "contextos d'oportunitat"? Sabeu a quina mena de "nova naturalesa d'aprenentatges" es refereix?

Em sembla que ell tampoc.

En la seva conferència, si més no, no ens ho va dir.