Cardenals

Durant aquestes vacances he pogut mirar la magnífica sèrie sobre els Tudor que ha realitzat recentment la BBC. Uns actors esplèndids, uns marcs perfectes, una contextualització històrica fidel. Potser els personatges els trobo una mica massa esverats, però això podia ser possible. En tot cas no molesta la trama.

Entre els personatges serens de l'època destaca el cardenal Wolsey, alt càrrec d'Eduard VIII. Mentre contemplo la sèrie em recreo en els vesits d'època, tots extrets de quadres i altres imatges del segle XVI. Avui només podem anar estits així si fem comèdia o si assistim a una festa de disfreces. ¿Tots? Doncs no, tots no. Els cardenals avui van vestits pràcticament igual que aleshores...

¿Símbol de perennitat fora del temps del missatge de l'Església? O... ¿incapacitat d'adaptació?

La veritat és que no sé pas si avui té massa sentit això dels "prínceps de l'Església". La institució del cardenalat va néixer a l'Edat Mitjana i, inicialment, era una simple distinció dels bisbes, mossens i diaques que estaven "incardinats" (d'aquí ve al nom) a la catedral de Roma (Sant Joan del Laterà). Més endavant se'ls va confiar l'elecció del Papa (des del 1059) per sostreure l'elecció dels poders civils.

Diuen que avui el col·legi cardenalici és com una mena de Senat per ajudar el Papa. Però és clar, la tria de cardenals la fa el mateix Papa entre les persones que coneix o entre els qui li són suggerits per altres cardenals. Això no és una Senat, això és un un grup de persones afins que assumeixen un poder dins de l'aparell eclesiàstic per cooptació, a l'estil dels antics sistemes comunistes de l'Est.

La idea d'un Senat eclesiàstic em sembla una bona idea... però en temps participatius com els d'ara aniria molt millor que assemblees conjuntes de bisbes, capellans i fidels triessin delegats o candidats a aquest cardenalat. També fóra una bona ocasió per situar en aquesta categoria algunes dones... i fer així un pas endavant en un dels grans reptes que els homes de la jerarquia catòlica tenen incomprensiblement encara pendent.

Tanmateix atès el que fan i diuen recentment alguns dels cardenals hispànics --que fins i tot afirmen que la democràcia a Espanya va en contra dels drets humans!-- potser seria molt millor agrair els serveis prestats als cardenals actuals, dissoldre aquesta institució eclesiàstica i triar el futur Papa a través de delegats de les comunitats de tot el món...

Les idees d'aquest darrer paràgraf no són meves: me les va dir un bon amic jesuïta que ja té més de 60 anys i que ha dedicat tota la seva vida a estar amb els més desheretats del món, a l'Àfrica i a l'Àsia i on hi ha hagut problemes de refugiats...

Ai, Lluís, vox praedicans in deserto...!