27 de gener de 2008

Aprendre a aprendre o aprendre a saber?


Heus ací un eslògan que ha fet furor didàctic. Segons que sembla, a aquell o a aquella que assoleixi aquesta competència (¿o potser és una capacitat? o una aptitud? o una habilitat? o potser una estratègia?...) pràcticament ja no li caldrà res més per moure's en el camp del coneixement. De vegades, amb l'entusiasme amb què s'esmenta aquest eslògan del tot imprecís, sembla que el saber concret ja no tingui importància. Tant és així que jo he sentit amb les meves pròpies orelles a un pedagog de la facultat afirmar que si la secundària va malament és perquè el seu professorat s'entesta a ensenyar coses als alumnes. (sic!) Segons el seu discurs el que cal és ensenyar-los les competències bàsiques --com si aquestes, suposant que siguin alguna cosa, estiguessin deslligades del saber concret-- entre les quals destaca amb honor propi aquest magnífic "aprendre a aprendre".

Si es manega una mica pel damunt la bibliografia que fa referència a aquest "aprendre a aprendre" es constata la importància d'aprendre a observar, experimentar, comparar, generalitzar, identificar causes i conseqüències, classificar, definir, resumir, esquematitzar, compondre, debatre, resoldre problemes, obtenir informació, processar-la, comunicar-la a través de diversos formats, etc. En definitiva, com afirma una dels llibres més lúcids que he llegit sobre aquestes qüestions, tot es redueix a adquirir, interpretar, analitzar, comprendre i comunicar informació. (I. Pozo i Y. Postigo: Los procedimientos como contenidos escolares).

Ningú no dubta que aquests aspectes tècnics derivats del mètode amb el qual s'obtenen els sabers--que és com n'havíem dit sempre: mètode-- són importants a l'hora d'aprendre qualsevol coneixement. I resulta evident que si no volem que els estudiants aprenguin només una mena de recitació repetitiva de la informació impartida, cal que dominin, a l'hora que aprenen qualsevol contingut, aquestes tècniques (incloses les famoses tècniques d'estudi). També sabem que no totes les persones processem la informació de la mateixa manera i que tots hem d'identificar quins són els canals i les maneres amb què la rebem i la tractem.

Però tot i reconèixer la importància de l'aprenentatge metodològic, aquest resulta del tot impossible si l'estudiem en el buit, sense referència a cap saber concret. És més: posseir aquests recursos d'aprendre a aprendre no serveix absolutament de res si no tenim coneixements concrets. De fet no es poden aprendre en si mateixos, des del no res.

Cal dir la veritat als nostres estudiants. No existeix un misteri amagat amb el qual de cop i volta se'ns estalviï l'esforç de convertir informació concreta en coneixement. És més: sense el saber concret el mètode no es pot aprendre. ¿Es pot aprendre a "comparar" en el buit? És el mateix comparar els conceptes clau del pensament de Confuci amb el taoisme que comparar dues menes de reaccions químiques? El mateix podríem dir de la identificació de causes i conseqüències, de la generalització o de la comunicació.

Un exemple. A mi m'interessa la física quàntica (alguns dels seus postulats en allò que jo puc entendre molt superficialment em fascinen per motius que ara no són del cas). Crec que sé identificar la informació d'un text i d'un web o de qualsevol font a la qual pugui accedir amb les llengües que entenc. Crec també que sé fer esquemes i generalitzacions. Crec que sóc capaç --és el meu ofici-- de comunicar un saber après a d'altres persones... Doncs bé, res de tot això em serveix per entendre qualsevol cosa de física quàntica. Si poso "física quàntica" al google em sortiran milers d'adreces... No en podré entendre cap. ¿Perquè no sé "aprendre a aprendre"? En absolut. Perquè no sé un borrall de física!

En definitiva: no es tracta pas d'aprendre a aprendre, es tracta d'aprendre a saber.

2 comentaris:

irene ha dit...

Al diari Avui de dimarts 22 de gener hi ha un article de Miquel de Palol, a la pàgina 24, que parla del fracàs del coneixement i que s'ha substituït per "informació". És interessant.

Anònim ha dit...

Irene,

Gràcies per la informació. És una de les grans trampes pedagògiques dels nostres tempes: creure que l'accés a la informació, fins i tot quan aquesta s'entén, ja suposa la seva integració en el nostre sistema cognitiu. La infomació no es transforma en coneixement (apendre vol dir això) si no es posa esforç en la retenció i no es mobilitza la informació retinguda amb certa freqüència.

Tòfol