15 de febrer de 2009

Matèria fosca


Sembla que l’expansió de l’univers, segons la teoria del big bang, va a una velocitat més lenta de la que hauria de ser d’acord amb la quantitat de matèria observable que el cosmos conté. Els físics ens proposen diverses teories per explicar aquesta anomalia. Una d’elles és la teoria de la matèria fosca.

L’univers no s’expandeix a la velocitat normal perquè el 90% (repeteixo: el 90%!) de la matèria que constitueix el cosmos no s'observa. O sigui que les galàxies i els cúmuls de galàxies (estrelles, gas i pols) no depassen el 10% de la massa mesurada observable. El 90% restant no emet llum que en permeti la detecció.

El més interessant de la matèria fosca és que, segons la teoria física, és probable que sigui una matèria de naturalesa diferent de la que coneixem i que mai no podrà ser observada, mesurada o compresa a partir de cap complexitat matemàtica.

És a dir: el 90% del que existeix serà sempre desconegut.

La matèria fosca, per a mi, home de lletres i d’una incultura vergonyant pel que fa al coneixement científic, constitueix una magnífica metàfora sobre un dels desigs humans: l’afany de comprendre i la seva impossibilitat només a través de la raó.

De fet, sobre les qüestions importants no en sabem pràcticament res. Durant un temps del segle passat es va creure que la ciència alguna dia ens ho explicaria tot. No només no ha estat així sinó que el nombre de preguntes que la ciència ha obert al llarg del seu desesperat camí ara és superior a les que teníem al començament de l’aventura científica.

Som éssers dotats de la necessitat de conèixer i, heus ací, que ara ja sabem que la majoria de la realitat és matèria fosca que mai no podrem observar ni conèixer.

L’esperança del coneixement, doncs, s’ha estroncat. No és que no sapiguem, és que sabem que ja mai no sabrem! Heus ací, potser, una altra explicació de la infelicitat humana i de la remor de desesperació que l’ànima dels humans congria sempre al dessota del seu inconscient.

Som un desig insatisfet que, pel que fa al coneixement si més no, mai no serà satisfet. Dolorós.