Segona edat contemporània

Els qui hem dedicat la vida a ensenyar qualsevol aspecte relacionat amb la història organitzem el temps passat en seqüències tradicionals que han resistit el canvi. Els temps que vivim ara els continuem anomenant "Edat Contemporània". Aquesta Edat la fem arrencar del segle XVIII quan es produeix l'esclat irreversible de dos fenòmens que encara són presents al nostre món: les idees liberals --amb la seva declaració dels drets de l'home i del ciutadà-- i l'anomenada revolució industrial. Tant les idees liberals en el sentit més genuí del mot, com la força creativa derivada del fenomen industrial mogut originàriament per l'energia derivada de la font del vapor, van canviar de soca-arrel la dinàmica històrica. ¿Podem, però, afirmar que encara som en aquesta Edat Contemporània?

El passat dijous --dia llarg i particularment intens-- va acabar coronat amb el visionat a Caixaforum, d'un programa pilot d'una possible sèrie de televisió titulada SEC, és a dir, Segona Edat Contemporània. M'hi va invitar el director del projecte, Toni Brey, un antic alumne de l'Eulàlia Tatché que va ser qui m'hi va posar en contacte.

La tesi del projecte afirma que cal conèixer el temps present per poder dominar el camí cap al futur. I que el temps present, des de fa uns deu anys, ha entrat en una nova fase històrica derivada dels profunds canvis que està generant la tecnologia i el fenomen conegut com a globalització. Cal ser conscients que estem vivint aquest canvi, cal comprendre'l bé perquè només així tindrem l'opció que el futur no ens sorprengui més del compte.

¿I com podem començar a entendre el nostre món, el nostre present? Doncs a través de puntuar un breu repàs històric singular: la història dels "salts" efectuats pels humans moderns en la manera de retenir i comunicar la informació. Així, proposaven els autors de la sèrie, podrem ser conscients i entendre el "salt" que ara estem vivint.

El primer salt: l'aparició dels humans moderns fa 150.000 anys en un racó de l'Àfrica paral·lelament a totes les altres espècies d'humans que habitaven la Terra (i que es van extingir). Aquesta nova espècie, a diferència dels animals, podia parlar, i per tant, comunicar-se oralment. Segon "salt": l'aparició de l'escriptura i més tard de l'alfabet. La informació es podia conservar, ja no se l'enduia el vent. Tercer "salt": el pas del "rotllo" de pergamí al "còdex". Quart salt: la impremta de Guttenberg (segle XV). Cinquè "salt": la competència de la ràdio, el cinema i la televisió en el procés i comunicació de la informació. D'alguna manera d'aquests dos darrers salts encara vivim els de la meva generació (alguns afirmen que nosaltres, els qui tenim ara 50 i 60 anys, som la Guttenberg generation, mentre que els joves estudiants d'avui ja pertanyen a la Game generation). Segons Toni Brey la que podríem anomenar com a generació Guttenberg està a les acaballes.

Des de l'aparició de la tecnologia digital, de l'ordinador personal, de les telecomunicacions per satèl·lit, de la telefonia mòbil amb tots els fenòmens que els acompanyen (entorns digitals, plataformes, treball en xarxa, connexions simultànies en temps real, blocs, webs, etc.) la gestió, les maneres d'obtenir, processar i transferir informació i la intercomuncació mundial han canviat acceleradament i no sembla que el procés d'acceleracio es pugui deturar. Això està passant des de fa molt poc temps: la dècada dels 90 del segle passat.

D'altra banda s'ha operat una revolució que no té precedents: d'una informació posseïda per pocs adreçada a molts --el llibre, la premsa, la ràdio i la televisió...-- hem passat a una informació que molts poden adreçar a molts sense que el seu contingut pugui ser censurat --aspecte positiu-- ni fiabilitzat (aspecte negatiu).

De retorn a casa, embolicat en un mar de sentiments i d'impactes diversos, no podia deixar també de donar voltes al contingut del film.

Em donava de parer que la impremta, certament, va ser un gran avenç que va fer augmentar la comunicació dels pocs a uns quants més (progressivament incrementats). Però ja alguns savis de l'època van advertir que amb la impremta també es podien difondre "errors" amb més facilitat... Per això avui, davant d'aquests canvis immensos que estem vivint crec que no hem de caure ni en la "reactivitat" (oposar-se i negar el canvi) --d'altra banda es posar portes al camp-- ni en "la badoqueria acrítica" que ens fa pensar que tot el que apareix de nou és bo i meravellós. El bo i el dolent encara depenen de les opcions ètiques i aquestes tenen poc a veure amb les noves tecnologies.

Crec que els canvis inaturables ens obren a un nou món que, com en el cas de Guttenberg, ens ofereixen immenses possibilitats. Però també es dibuixen reptes i perills (qualsevol infant es pot baixar en el seu mòbil un fragment pornogràfic o un missatge xenòfob). Podem passar a una societat del coneixement "per a alguns" mentre "molts" cauen en un abisme d'analfabetisme tecnològic (l'anomenada "bretxa digital"); i podem passar també a la societat plana de la ignorància abstracta, i esdevenir en el futur bens ensinistrats per la imatge simple. Podem esdevenir, sí, més lliures... però també podem fer un camí negatiu. En definitiva, si bé en el decurs de la Primera Edat Contemporània vàrem passar de súbdits a ciutadans --aspecte positiu-- hem de vigilar que durant la Segona no passem de ciutadans a consumidors.

En tot cas el que em sembla cert és que mai com en la Segona Edat Contemporania --tan enxarxats tots amb tot-- caldrà de manera indefugible aprendre a desconnectar. El recés monàstic, en silenci, sense mòbil ni agenda electrònica, ni ordinador de cap mena continuarà sent, probablement, l'exercici --cada cop més difícil-- on podrem continuar trobant la font i el sentit del viure.