30 d’agost de 2009

The last day


L’agost s’acomiada enguany d’una manera suau i dolça. Fins al darrer moment ha fet calor, la llum ens ha permès viure tots els matisos de colors i ombres, el cel ha conjugat el seu atzur amb la mar de manera lluent–per a aquells que tenim el privilegi de tenir la Mediterrània a la vista—i fins i tot un toc de frescor s’ha anat apoderant del migdia d'avui. El sol aquest matí es podia prendre gairebé com un bes, com un massatge...

La setmana passada els qui tenen la sort de tenir feina s’hi han reincorporat. Hi ha, però, un col·lectiu que s’incorpora massivament el primer de setembre: mestres i professors. Per a aquest conjunt de professionals el tall entre les vacances i l’inici de la feina és molt més radical i brusc que no pas per a la majoria de les altres professions. En primer lloc perquè vénen d’uns dies de lleure merescudament llargs: més d’un mes sencer de vacances (com passa arreu del món entre els docents). I en segon lloc, i això potser és el més rellevant i original, perquè inicien un nou cicle. No és com altres feines que reemprenen un procés que s’ha interromput. Per als mestres i professors el tall és profund i sovint poc conscient. Això explica una part de l’estrès que sobrevé a aquest grup professional quan, de cop i volta, s’adonen que han de tornar a programar, que han de refer, que han de repensar l’inici d’un nou cicle i, sobretot, que s’han de posar en contacte –anava a dir: enfrontar—amb la matèria prima sobre la qual desenvolupen el seu treball: els i les alumnes...

El dia 1 de setembre a professors i mestres els canvia la vida més que no pas cap altre dia de l’any. De cop i volta els cau al damunt una realitat gairebé totalment nova. I encara que repeteixis la docència en el mateix nivell i no hagis de preparar coses noves –sempre cal preparar coses noves! – horaris, dinàmiques, nous col·legues i, sobretot, nous alumnes fan que la topada amb la realitat sigui més forta que no pas en d’altres professions. No és el mateix tornar al taller de reparació d’automòbils o a la teva taula de funcionari o d’empleat de banca després de tres setmanes de festa que el retorn a l’escola.

I cal recordar a tothom que una hora de feina ben feta amb 30 o 40 alumnes de l’edat que siguin no equival a una hora de despatx... el desgast i la fatiga que generen (si tot va amb un mínim de normalitat!) és molt més intens. I si en el curs que s’imparteix hi ha algun tipus de conflicte humà –i cada dia n’hi ha més—no només s’incrementa la fatiga sinó també l’estrès i, de vegades, l'ansietat.

El dia 1 de setembre és un dia particularment dur per a professors i mestres, i no només per la típica síndrome postvacacional... Com ja he dit en altres ocasions el dia 31 d'agost s’hauria de celebrar per a mestres i professors, si més no durant algunes hores del dia, una mena de festa de cap d’any. No és el dia 1 de gener que li canvia la vida a un professor: és el dia 1 de setembre.