18 d’agost de 2009

Dolor


Una de les vivències més negatives que experimentem els humans és, sens dubte, el dolor. Des d'un mal de queixal a un estat d'estrès, des d'una depressió a un anhel o desig intens impossible d'assolir o de realitzar, la vida humana està tenyida de frustracions i de dolors. És cert que també hi ha moments agradables i de plenitud i que, d'una manera incomprensible, malgrat tots els dolors, estem enganxats a la vida d'una forma absoluta... Però el dolor, el propi i el dels altres, pot arribar a invalidar en la balança, els moments bons...

Resulta curiós que quan un pateix --un mal de coll, un mareig, una tristor qualsevol...-- el fet de saber i de conèixer que hi ha persones que pateixen molt més no consola ni un sol gram. Com també resulta estrany que, un cop recuperada aquella part de la salut que s'havia espatllat, no valorem trobar-nos bé.

El pitjor de tot és que quan un pensa el patiment i, encara que no en passi de greus, coneix els immensos patiments que ara i aquí passen tantes persones de manera atzarosa i injusta, es troba amb un mur impenetrable.

Perquè senzillament, cap filosofia i cap religió dóna una resposta convincent al patiment i al dolor. La prova és que totes les filosofies i totes les religions són partidàries de combatre el patiment i el dolor...

Probablement el dolor, l'anhel i el desig frustrat, l'ansietat i el patiment físic i espiritual no tenen cap significat i, per tant, no tenen tampoc cap sentit.

Sí, hi ha qui fa de la necessitat virtut i d'una manera per a mi admirable et confessa que després d'haver passat el dolor se sent diferent i que patir l'ha ajudat... Ho respecto i ho admiro però tampoc no em serveix. El dolor físic i moral avui no té sentit ni tan sols per fer penitència!

El dolor té un doble patiment: el que comporta per ell mateix i el buit absurd del seu no sentit.

1 comentari:

MTC ha dit...

Ja sabem que sepre veus el vas mig vuit. Patir sempre és horrorós. Però dins del patiment hi ha una pat molt subjectiva. El que per un és patir molt per un altre és poc. Jo penso que de qualsevol cosa no solsament s'ha de treura la part possitiva sinó que és obligat fer-ho. Reconec que en el vell mig del dolor és difícil, però un cop ha passat el pitjor cal treure alló que n'has pogut viure de positiu. No sempre és fàcil, però a tall d'exemple diria que a vegades el dolor pot unir a les persones que potser no es veuen gaire o no es preten l'atenció deguda. El dolor pot portar a la reflexió, a la lectura en persones que potser no troben mai el temps per a poder-ho fer. Clar, em diràs estàs perlant de dolors lleus i segurament és veritat, però crec que són els 90% dels dolor habituals.

Cal anar sempre endavant fins que s'acabi el camí i esperem que sigui llarg.