16 de maig de 2009

Per què no?


Ara que ja està tot dat i beneït voldria fer alguna consideració sobre les recents eleccions al País Basc. Les darreres eleccions, efectivament, són ajustades a dret, com dirien els juristes, però em sembla que són falses. Si tothom hagués pogut votar, els socialistes no estarien ara al govern. I a més, els nacionalistes han tret més vots. Ras i curt: el govern actual no representa la voluntat democràtica de la majoria dels habitants d’Euskadi.

A tot plegat cal afegir que, per arribar al poder, s’ha fet un pacte contra natura: els socialistes són al govern perquè els ha donat suport el PP. ¿Com és possible això si després a Madrid es barallen com a gat i gos i són incapaços d’arribar a un pacte per enfrontar-se a una situació tan greu com l’actual crisi econòmica? Doncs és molt senzill: al PP i al PSOE els uneix el nacionalisme espanyol (que ells en diuen “constitucionalisme”). Una idea, un sentiment, un imaginari que tenen per sagrat està per damunt de tota altra consideració.

He llegit telemàticament la premsa de Madrid aquests dies i cap diari, des de la caverna fins a la progresia ha blasmat o ha sotmès a crítica el pacte polític contra natura d’Euskadi. Atès el que els espanyols tenen per metafísicament sagrat, per esborrar aquestes dues anomalies que som Catalunya i Euskadi, tot s’hi val. No és avui només un estat de la política sinó també de les idees. Tots els diaris han repetit, com en l’època de Goebbels, la mateixa matraca un i altre cop: és el triomf de la democràcia (curiós, no?, quan de fet els resultats no representen al poble que vota), de la cohesió social i la garantia que calia per avançar pel camí de la pau.

Realment és admirable el tancament de files polític i ideològic de la majoria dels espanyols quan cal esborrar un altre imaginari que els molesta. Fins al punt que, darrerament, la nostra situació no troba ja cap mena de comprensió ni en brillants intel·lectuals d’esquerra. En definitiva: Espanya ha deixat de ser plural si és que alguna vegada ho havia estat en els seus plantejaments...

I jo em pregunto: per què a Catalunya els nacionalistes (i si no agrada el terme perquè és una religió, etc., diguem-ne independentistes o sobiranistes que és una proposta democràtica més) no poden fer el mateix? Per què no podem assolir un acord per fer realitat la sobirania política total? Si els espanyols ho tenen clar sempre que poden, ¿per què nosaltres vivim en el dubte i la mofeta permanent? Per què als nacionalistes catalans –que no podem modificar l’eix social fins que no tinguem un poder real per modificar-lo-- se’ns acusa de falta d’ideologia i, en canvi, es passa de puntetes, abaixant la vista, davant de l’apoteosi espanyola d’aquests dies?

Si ells ho fan, i amb tanta contundència, nosaltres per què no?

2 comentaris:

MTC ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu, Tòfol. No entenc com els Vascos poden sortir al carrer, relacionar-se, treballr i fer una vida normal amb el govern d'escandol que tenen. El que més m'ha deixat fred és la meva companya de feina, Mercedes, que és vasca, i em va deixar anar quan jo vaig fer el comentari que potser ara tornaria a viure a Euskadi, ja que no manaven els del PNV. No hi he pogut aprofondir però sembla ser que la política Vasca viscuda des de dintre necessitava un cert oxigen, però em temo que el que tenen és una aire molt més enrarit del que tenien.

Anònim ha dit...

Desconec la política basca. Lamento i condemno sense pal·liatius el terrorisme: mai no es pot matar ningú per les seves idees! Ni tampoc es pot atemorir una persona o un col·lectiu per no pensar d'una determinada forma. També crec que la rotació de persones i d'idees en els governs és sana per principi.
En el post l'únic que pretenia dir és que, sense entrar en la gestió del PNB en el govern, ni en els problemes enrarits de la societat basca, el que no em sembla democràtic es constituir un govern contra natura basat en la metafísica sagrada del nacionalisme espanyol sense tenir en compte la voluntat expressada a les urnes pel poble basc. I a base de fer enginyeria jurídica externa per impedir que es presentin persones que l'únic "delicte" provat és que no diuen el que el govern de Madrid vol que diguin. I lamentava que els catalans això que els espanyols fan, nosaltres no ho sabem fer.

Gràcies per llegir-me i comentar el post.

Tòfol